Les baixes laborals per salut mental es disparen i s’allarguen fins a gairebé els 100 dies de mitjana

Dona, menor de 40 anys, amb fills a càrrec i empleada en una gran empresa és el retrat robot d’una persona amb més probabilitats d’acabar causant baixa, segons l’anàlisi realitzada per l’Airef i publicat aquest dimecres. L’organisme independent ha elaborat una de les radiografies més detallades existents fins ara sobre la qüestió, cada vegada més present en el debat públic, per la creixent despesa que suposa a la Seguretat Social –més de 18.000 milions d’euros en prestacions el 2025– i per a les empreses.

El 2024, a Espanya es van produir 9,3 milions de baixes per incapacitat temporal (IT), un 38% més que fa un lustre, just abans que esclatés la covid. Les més recurrents continuen sent les musculoesquelètiques, és a dir, trencar-se un braç o lesionar-se, que concentren el 20% del total de comunicats. Si bé les que més estan augmentant són les derivades de potaologies de salut mental, cosa que visibilitza un malestar creixent entre la població i amb uns serveis mèdics infradotats per a aquests mals. El 2020, el Defensor del Poble va publicar un informe en què assenyalava que només hi havia un psicòleg en la sanitat pública per a cada 16.700 habitants.

En aquest context, les baixes per salut mental han augmentat un 62% respecte a un lustre enrere i ja representen un de cada 10 comunicats de baixa. Més baixes i de més llarga durada, sent aquest tipus de malalties ja especialment llargues, en comparació amb les d’un altre tipus. Si el 2019 una baixa per salut mental durava, de mitjana, 77 dies, avui voreja els 100 dies.

L’Airef reclama més control

L’Airef ha introduït una bateria de recomanacions al seu informe, tot i que la principal crítica l’aboca sobre la Seguretat Social. «L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és el responsable de la gestió econòmica de la prestació. Pot i ha d’actuar en tot el procés. […] L’abandonament de funcions fins al dia 365 no pot ser», ha criticat la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero. La proliferació de baixes de curta durada és un dels principals problemes que detecta l’organisme i reclama a l’Executiu que es concentri a controlar que totes són lícites i no encobreixen frau.

Notícies relacionades

Transports crea una unitat per reforçar el manteniment preventiu a Rodalies i anticipar-se a les incidències

Els maquinistes mantenen la vaga entre el 9 i l’11 de febrer i Transports torna a citar els sindicats aquest dijous

No en va, és a partir del llindar d’un any quan la Seguretat Social assumeix el cost de la prestació que cobra el treballador i les baixes de menys d’un any estan molt més disparades que la resta. Segons les seves les dades del seu informe, les baixes que impliquen despesa pública han crescut un 28%, mentre les que no impliquen despesa pública s’han disparat un 78%. «Respecte al control i seguiment primerenc, l’INSS ja compta amb un sistema d’analítica predictiva que permet una gestió avançada i preventiva», replica la Seguretat Social.

Un problema amb la reincidència

L’informe de l’Airef assenyala que el factor més decisiu que explica la proliferació de les baixes és la reiteració. Fins al punt que «haver iniciat un episodi d’IT el 2023 incrementa un 250% la probabilitat de fer-ho el 2024», assenyala l’informe. No en va, el 25% de les persones que agafen una baixa al llarg de l’any concentren més del 50% de les baixes que s’expedeixen a l’any. És per això que proposa sistemes d’alertes que avisin els gestors de la Seguretat Social si un empleat causa més de dues baixes en un mateix exercici per incrementar els controls sobre aquest procés.