Descens a l’infern en un crematori

La parella de S. A. Cosby té una funerària, on va treballar l’autor de 52 anys durant un temps. No en va, la novel·la que presenta en el BCNegra, El rey de las cenizas (Salamandra), transcorre en un crematori del sud de Virgínia, a l’Amèrica rural, un negoci familiar on el pare està en coma, la mare va desaparèixer anys enrere i els tres germans exemplifiquen "la negació, la fugida, el sacrifici i la culpa". "A la funerària vaig aprendre molt sobre humanitat i empatia. Veus les persones en el pitjor moment de les seves vides. Diu molt d’un ésser humà com afronta una mort", explica Cosby, que en el llibre aplica també el que va aprendre allí "de secrets i de famílies", revela, i recorda el cas d’"una família que va descobrir que el pare tenia una altra família, que, a sobre, era la beneficiària de l’assegurança de vida... Terrible".

"La violència és a tot arreu", avisa sobre la seva novel·la, amb la qual buscava "mostrar fins on ets capaç d’arribar per la família, però també una persona que ha d’afrontar que la seva pròpia naturalesa és corrupta". Parla del Roman, el germà gran, que es responsabilitza de la família i fa un pacte amb el diable: una banda criminal que persegueix per un tema de drogues el germà petit. És el Dante, picada d’ullet a la Divina Comèdia i al descens als inferns. La germana, la Nevaeh (cel al revés, en anglès) està "atrapada en aquest infern".

El rei de les cendres és el patriarca, però la simbologia del foc va més enllà. "És una metàfora del canvi i la purificació, però també de la destrucció". Perquè en el llibre repeteix el mantra "tot crema". També crema, assumeix, el seu país en mans de Trump. "El que està passant avui als EUA [amb la política migratòria] els passa als hispans i a nosaltres, els negres, des de fa moltíssim. Ara ha tocat a americans blancs de classe mitjana. És trist que quan ens passava a nosaltres no li importava a ningú. Però tinc esperança que aquesta gran indignació provoqui canvis", assenyala. "En els últims sis mesos hi ha hagut un gir. Vinc d’un poble on la majoria va votar Trump. En un supermercat un cartell deia: "Això és el país de Trump". Ja no hi és. Al gendre de l’amo, ciutadà dels EUA i llatí, se’l va endur policia. És trist que t’hagi de tocar a tu per adonar-te del que passa".

Trump i els dictadors als EUA

Notícies relacionades

Morir i matar en català

Una docusèrie mostrarà el dia a dia del programa ‘Que no surti d’aquí’

No obstant, Cosby creu que "és difícil que als EUA un dictador assumeixi el poder. És un país tan gran que no arribaria a tot arreu. Els americans comencen a rebutjar Trump. No els agraden els reis ni els dictadors. Les protestes sí que ajuden a canviar el món. Els opressors volen la gent deprimida i espantada".

Els seus personatges van viure de nens en una caravana. Igual que l’autor de Maldito asfalto i Lágrimas como navajas. "Els meus llibres passen a través del prisma de la meva experiència. Jo vaig créixer sent pobre, vaig començar a treballar als 14 anys en una fàbrica. Molts no entenen el que és ser pobre o estar desesperat. És quan la teva mare ha d’elegir entre anar al metge o pagar el lloguer". Un altre element personal és "el pes del dol i el fantasma de la mare" amb el qual viuen els tres germans. La de Cosby va morir el 2021. "De nen m’explicava contes i jo em queixava que no eren coherents. Un dia em va dir: ‘crea el teu propi conte’. I ho vaig fer. No era bo, però la seva cara d’orgull al veure que el vaig escriure sol i sense ajuda sempre m’ha guiat".