Manrique navega a Irlanda del Nord

El Lliure estrena dijous El barquer, una ambiciosa i premiada obra de l’anglès Jez Butterworth ambientada a Irlanda del Nord i interpretada per una vintena d’actors. Per a Julio Manrique, que ja va dirigir Jerusalem, una altra aclamada obra de Butterworth, ha sigut tot un repte treballar amb tanta gent en escena, intèrprets que van de 8 a 80 anys. "Són moltes ànimes, però ¡quines ànimes! Sorprenentment tot ha fluït i d’una manera natural s’ha creat una família gràcies a la generositat i la il·lusió de tothom", va destacar Manrique en la presentació de la nova producció del Lliure. L’obra, que s’estrena el 5 de febrer a Montjuïc, ha sigut un èxit a Londres i a Nova York.

Família, pàtria, amor, terra i violència són alguns dels temes que articulen El barquer. L’acció transcorre en una granja del comtat d’Armagh el 1981, un any de màxima tensió a la zona amb les vagues de fam entre els presos de l’IRA a la presó de Maze (Belfast). L’obra, traduïda al català per Cristina Genebat, transcorre en un sol dia. Trasllada l’espectador a la jornada de la collita a finals d’agost a casa dels Carney, una família catòlica republicana amb set fills que aquell dia també n’acull altres de familiars i amics.

El barquer s’inspira en un fet real per reflectir mitjançant la ficció la complexitat del conflicte a Irlanda del Nord a través d’un drama familiar i una història d’amor en què la vida, l’humor i la música conviuen amb la tragèdia i el dolor. "És una obra dura però plena de vida que parla de la terra, font tant de vida com de discòrdia, conflicte, destrucció i mort", destaca Manrique. La peça dura prop de tres hores sense comptar-hi els dos descansos.

L’acció s’emmarca en un moment complicat dels troubles en què diversos presos de l’IRA van fer vaga de fam per reivindicar el seu estatus com a presos polítics. La negativa del govern anglès de Margaret Thatcher a reconèixer-los com a presos polítics va acabar portant a la mort per desnutrició deu d’ells. El primer a morir va ser Bobby Sands, de 27 anys. El seu final va arribar després d’haver sigut elegit en unes eleccions com a diputat al Parlament britànic. Allò va ser un punt d’inflexió que va contribuir a projectar el Sinn Féin com a braç polític de l’IRA.

Por i tensió

Notícies relacionades

La papereria Canut fa 100 anys en una cantonada històrica

Les galeries d’art espanyoles es reivindiquen amb una vaga històrica

L’obra, com també fa el llibre No diguis res, de Patrick Raden Keefe, retrata la por i tensió d’aquella època, en què van desaparèixer persones els cossos de les quals van poder ser trobats després de la signatura dels acords de pau de Divendres Sant el 1998, després de tres dècades de conflicte entre catòlics i protestants.

Per a Imma Colomer, una de les actrius més veteranes de l’obra, la història d’El barquer és "apassionant". Ressalta que un dels aspectes que aborda és "com gestionar l’odi i la violència que generen no escoltar el poble". I afegeix: "És una obra que ressona molt per tot el que ha passat a Catalunya. Parla de ser propietari del teu propi destí i d’aquesta idea que l’odi, que no aporta res, existeix". El barquer parla de molts temes, de traïcions i redempcions i de com el passat influeix en les nostres vides. Al Lliure els Carney són una família formada per Quinn (Roger Casamajor), antic membre de l’IRA, i Mary (Marta Marco).