Un artefacte pop amb perfils dissidents

El nom remet a les gavines que floten en la literatura catalana, de Salvat-Papasseit a l’havanera popularitzada per Marina Rossell, amb un toc de modernitat obsoleta o baix radar. Gavina.mp3 és aquí per "buscar la contradicció, l’altra cara de les coses", i per dir que "la realitat no sempre és bonica, i que tractar-la com si ho fos és un engany i és perillós, perquè anul·la el sentit crític", explica Max Codinach, l’ideòleg, per anomenar-lo d’alguna manera, d’aquest artefacte pop amb perfils dissidents, que avui presenta el seu segon àlbum, Sempre i per instint, a La Nau.

"Jo no sé el que és el pop ara. Vaig fer unes xerrades en instituts i cada dia els deia una cosa diferent", deixa anar aquest barceloní nascut el 1999, que sembla jugar amb el desconcert per convidar-nos a pensar en la naturalesa d’allò que donem per descomptat. Gavina.mp3 és el seu vehicle, ampliat amb una esfera de còmplices. "Vaig tenir clar que no seria un projecte de cantautor clàssic". Ah, ja ha sortit la paraula crítica. "¿Si m’identifico amb la figura del cantautor? Sí, si Quimi Portet, Joan Miquel Oliver o Albert Pla ho són. Es tracta de compondre cançons pensant-les des de la lletra".

Per aquí va començar Codinach, en el rap. "Va ser la meva fugida de la música familiar imposada, Manel o Estopa, que ara m’agraden molt", revela. "Vaig començar a recitar poemes, però em vaig avorrir ràpid. Amb Bartomeu (Crespí) i Guim (Valls) vam muntar un xou techno-hip-hop i vaig veure que el que feia començava a assemblar-se a la música". Descobrir al compositor de cançons adorablement imperfecte Daniel Johnston li va fer pensar "que pots fer qualsevol cosa si tens una mica de gràcia". I les Cançons d’amor i droga, de Pepe Sales, li van donar l’impuls. "Ell és com el meu pare, el meu germà i el meu fill".

El que fa retorça convencions sense trencar amb la noció de cançó. "És jugar amb els límits del pop: veure com pots distorsionar una melodia, trencar una estructura. I desafinar una mica. Algú ho ha de fer, si no, tot sonaria igual. Taylor Swift no ho farà mai", cavil·la Max Codinach, que, quan escriu, intenta no pensar en res. "I s’acaba creant una història, que va i ve i es contradiu". El disc transmet senyals de confusió, abatiment, desengany... "Passo de fer un disc per dir que vas a la platja cada dia, i miro de no ser cursi, ni caure en la moralina, que em repugna".

Més enllà de la música

Notícies relacionades

Un ‘Gener de 1976’ emotiu i majestuós, beneït per Lluís Llach

Llums i ombres d’un periodista crucial i incòmode

Codinach veu en l’escena catalana actual una abundància de "grups que fan cançons com si fossin contes per a nens: mira el costat bo de les coses, cuida’t a tu mateix, que bo que és tenir amics..., parlant des de la mateixa perspectiva, on només canvia el plug-in de guitarra". I afegeix: "Si The Tyets escoltessin Albert Pla, Catalunya aniria millor". La qüestió va més enllà de la música. "A Catalunya hi ha un problema greu d’excés de moralitat, per part de gent capada emocionalment".

Gavina.mp3 va telonejar Guillem Gisbert, va passar per l’últim Cruïlla i veu com la seva base d’afiliats creix. "Hem venut les 500 entrades de La Nau amb setmanes d’antelació. Sempre hem volgut fugir de ser el grup de festa major que no omple una sala".