Barcelona, protagonista
Flors Carolina no es mourà de la Rambla
La floristeria més antiga del passeig sobreviurà a la reforma del bulevard i serà l’única que tornarà al seu històric quiosc quan les obres acabin.
Des de 1888, Flors Carolina ha format part del paisatge i de la memòria de la Rambla de Barcelona. Amb més d’un segle d’història, és el lloc de flors més antic de l’icònic passeig i l’únic que sobreviurà a la gran reforma que obligarà les vuit floristes del bulevard a traslladar-se temporalment a la plaça de Catalunya durant les obres del tram central. Pel seu valor simbòlic per als barcelonins, l’Ajuntament ha decidit conservar aquest espai, regentat per quatre generacions de Carolines, perquè pugui tornar a la mateixa ubicació i amb la mateixa estructura quan les floristes tornin a la Rambla.
A les portes de la mudança, prevista per després de Sant Valentí, la propietària del lloc, Carolina Pallés, que gestiona el negoci amb la seva germana, ha rebut la bona notícia que el seu quiosc es conservarà i que podran tornar exactament al mateix lloc quan finalitzin les obres. Abans, això sí, l’Ajuntament s’encarregarà de restaurar-lo pels danys ja soferts –i els que pugui patir– durant els treballs, ja que l’estructura no es mourà del lloc mentre durin les obres.
"La meva il·lusió era quedar-me al meu lloc, al mateix espai, però ens deien que formaria part de la memòria històrica", explica. Es refereix que, en algun moment, el consistori va arribar a plantejar la possibilitat de conservar el quiosc com una espècie de peça museística, sense activitat comercial. "Aquesta idea finalment s’ha descartat i han decidit deixar la parada com està", celebra la florista.
Amb l’optimisme que la caracteritza, la Carolina admet que no hagués tingut problema en anar-se’n a una altra ubicació. Va respectar en tot moment les decisions municipals i mai s’hi va oposar. "Hi ha molts barcelonins que no ho van trobar just", assegura. Segons explica, aquest malestar ciutadà va arribar a l’alcalde, Jaume Collboni, que va acabar revertint la situació i Flors Carolina es queda al seu lloc.
Més enllà de les flors, la parada guarda al seu interior autèntiques relíquies. Les parets estan cobertes de fotografies que narren la seva història: de Federico García Lorca a Plácido Domingo, passant per Pedro Sánchez i una imatge del doctor Fleming. "A qui ve, també li expliquem la història", diu.
Tot aquest llegat es traslladarà al lloc provisional de la plaça de Catalunya. Les obres, que avancen just darrere del quiosc, al costat del Raval, ja estan provocant un notable deteriorament. "El moble ni entra ni surt, el vidre del darrere s’ha trencat i ens han col·locat una fusta. En aquestes condicions tampoc ens podem quedar", afirma la florista.
En aquest sentit, lamenta l’impacte que les obres estan tenint en el dia a dia de les floristes. "La Rambla està quedant bé, però per a nosaltres és pesat". De moment, davant la mudança, diu que dels quatre calaixos només n’han netejat un. El treball s’acumula el mes que queda per davant abans de Sant Valentí.
Una història familiar
La història de Flors Carolina comença fins i tot abans que existís la parada. La besàvia venia flors de manera ambulant i va ser la seva filla que, el 1888, va aixecar la paradeta que encara avui segueix dempeus. Cada generació ha viscut una Rambla diferent: l’àvia va resistir la Guerra Civil, va veure marxar el seu marit al front, es va quedar viuda i va tirar endavant el negoci sola. Més tard, el matrimoni de la seva filla amb un floricultor va permetre que la floristeria respirés de nou. Als 18 anys, la següent generació –Carolina Pallés i la seva germana– van haver de triar entre estudiar o quedar-se al quiosc, i van decidir seguir.
"Tots hem format part del negoci, tothom ens coneix", diu la Carolina. Ara, sense relleu generacional, el futur és incert. Però passi el que passi, la història de Flors Carolina ja és inseparable de la de la Rambla i de Barcelona. "Ha sigut tot molt vocacional", diu. "Ens ho estimem molt".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
