Catalunya confia en la "raó científica" per desencallar Sixena
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, defensa que l’actuació judicial sigui compatible amb la preservació: "S’ha de complir la sentència, per descomptat, però no sabem com"
Sixena s’encalla. O, dit d’una altra manera, no avança. A Aragó, amb la precampanya rondant, es dona per fet que "en molt poc temps les pintures murals seran on els correspon", però la part catalana continua defensant el mateix que fa sis mesos, que fa nou anys: moure les pintures comporta riscos seriosos i els tècnics del MNAC, institució que les custodia i exhibeix, no saben com fer-ho sense fer-les malbé.
"No és opinió, és evidència tècnica", va remarcar la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, ahir en la seva compareixença en la Comissió de Cultura del Parlament. "La pregunta no és si es pot fer o no. ¿Es pot saltar de la Sagrada Família? És clar que sí, però, el que has de preguntar-te és si has de fer-ho sabent els riscos en què incorres", va afegir al seu costat el director del MNAC, Pepe Serra.
En el pla judicial, el sumari no fa més que créixer i ja suma prop de 4.000 pàgines entre escrits i al·legacions, però el desenllaç sembla qualsevol cosa menys imminent. Ben al contrari. "Cal complir la sentència, per descomptat, però no sabem com fer-ho. No és cap maniobra de dilació, simplement és que hi ha uns riscos molt grans", va insistir Hernández a preguntes dels grups parlamentaris.
En la seva intervenció, la consellera va detallar els pròxims moviments de l’Executiu català en el litigi, tots ells guiats per la voluntat de "posar de manifest els arguments tècnics sobre els riscos" del trasllat de les pintures. En concret, la part catalana ha respost a la petició de la jutge de convocar una comissió d’experts amb un escrit en què sol·licita que es tingui en compte "l’avaluació dels riscos inherents a les diverses formes possibles de compliment de la sentència". També, o sobretot, que "qualsevol acció judicial sigui compatible amb la preservació".
A més, s’ha demanat que participin en la comissió esmentada experts nacionals i internacionals procedents, entre d’altres, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, la Unesco, l’ICCROM, el Consell Internacional de Monuments, el Getty Conservation Institute de Los Angeles i l’Istituto Superiore per la Conservazione ed il Restauro italià. "Hem enviat al jutjat tots els informes de què disposem i que posen de manifest la impossibilitat de traslladar pintures sense incórrer en riscos", va apuntar Hernández, que també confia que "s’imposi la raó científica en benefici de les pintures".
L’exemple del ‘Guernica’
Notícies relacionadesSerra, per la seva banda, va explicar que ha demanat comparèixer dues vegades davant de la jutge del cas, cosa que no s’ha produït, i va insistir que el MNAC té "una posició tècnica molt sòlida i fonamentada". Faltaria, això sí, un informe que ningú pogués discutir. "El Guernica és el símil més semblant: una tela molt important que per un informe no es pot moure ni es mourà. I no perquè no es pugui, sinó pels riscos que comporta", va dir Serra.
En aquest sentit, des de Junts es va denunciar la "sorprenent" voluntat de l’Estat d’obstaculitzar l’informe tècnic, mentre que el director del museu barceloní va recordar una vegada més que les pintures de Sixena són "un malalt a l’uvi". "Des de l’any 1936, sempre han requerit tota mena d’atencions", va dir. És més: en realitat, l’obra original, exemple únic i primordial de l’art medieval hispànic, ni tan sols existeix. "No tenim l’obra d’art, el que custodia el museu són les restes calcinades de la pintura mural", va recordar.
