‘El casalot’ allotja emocions fortes

Sergi Belbel estrena demà El casalot al Teatre Gaudí, una obra protagonitzada per dues dones tancades en una mansió. Es tracta d’un thriller ple de tensió, una història de terror psicològic protagonitzada per Anna Carreño i Gemma Deusedas. "Són dues actrius meravelloses", va reivindicar el premiat autor i director. El casalot explora la violència en l’àmbit íntim, la dependència emocional, la fragilitat de la identitat en una casa impregnada d’un trauma. Belbel, gran amant del cine de terror psicològic, ha inclòs referències nombrosos films com Psicosi, El otro, La boira, El resplandor, L’exorcista i Canción de cuna para un cadáver.

L’obra comença en una nit de tempesta, un clàssic. El context és fonamental per submergir-se en l’univers tancat i asfixiant on transcorre l’acció, una vella mansió aïllada del món que es converteix en un actor més. "Els espectadors més valents podran viure aquesta experiència de manera immersiva asseient-se al mateix escenari. La resta, a les quatre grades que envolten l’espai. El preu de les entrades no varia", va recordar Belbel, ansiós de fer la seva primera representació amb públic. Des de dins, l’obra es viu de manera immersiva i 360 graus, amb les intèrprets circulant al voltant dels espectadors. Però que ningú pateixi: "Això no és Horrorland ni El tren de la bruixa. No toquem ningú, ni fem participar o aixecar ningú de la butaca".

Obra intensa

No es pot explicar gaire per no fer espòilers i mantenir el misteri d’una història on els personatges canvien de nom, de personalitat i fins i tot de records cada vegada que entren i surten en una casa que sembla tenir vida pròpia. Tot està cuidat al detall en aquesta peça perquè la tensió no decaigui en cap moment. Belbel ha comptat amb Alejandro Moreno, director especialista en terror, per a l’espai sonor i els efectes; amb Kiko Planas en la il·luminació; i amb Uri Prat per a una escenografia marcada per la foscor. El vestuari el firma Clàudia Rodrigo.

"La intensitat és brutal, des que comença l’obra fins que arriba al final, i va en augment. Mantenir aquesta tensió ha sigut el principal repte", va dir Deusedas. "Vocalment, també suposa un repte perquè, menys la veu cantada, les faig servir totes: la veu parlada, cridada i plorada. Has de cuidar-te molt i fer un escalfament més exhaustiu. I no només de veu perquè també hi ha molta filigrana física", va afegir Carreño.

Notícies relacionades

Talent audaç

La versió senzilla i arran de terra de ‘Joc de Trons’

Podia haver estrenat aquesta obra a qualsevol altre teatre amb més butaques però Belbel ha preferit la proximitat i capacitat de transformació del Teatre Gaudí. "Tot i que l’obra està originalment escrita per a actrius més grans, d’uns 60 anys, la veritat és que és tanta l’energia que requereix que comptar amb gent més jove ja va bé", va destacar l’autor. "La Gemma i l’Anna fan un exercici de primeríssimes actrius. Tendim a no donar oportunitats a gent no tan reconeguda en l’aspecte social i popular. Potser el seu nom no destaca tant com d’altres però tenen una trajectòria i, sobretot, una qualitat actoral". El casalot tanca també una lectura filosoficopolítica més profunda. "Hi ha una història de víctima-botxí entre elles i a partir de cert punt se suma la idea d’una amenaça exterior, que podria ser una petita al·legoria del que passa en l’actualitat que ens porta a preguntar: ¿cap on va la humanitat? Hi ha un joc de violència interior entre elles amb canvis de personalitat i de la violència externa". La masculinitat, la feminitat, els tabús i les herències de l’heteropatriarcat també es colen a l’obra però Belbel els fa un gir insòlit.

Recomanin-la a tots aquells amants del cine de terror, que no van a teatres, i també als amants del teatre que vulguin viure una experiència diferent.