Que una cançó estigui feta amb IA i no t’importi

Els artistes sortits de la IA prosperen amb rapidesa: tenim Sienna Rose, sedosa cantant soul-jazz que en només quatre mesos acumula ja 3,1 milions d’oients mensuals a Spotify (sorprenguin-se: més que Pulp i que Wilco, el doble de PJ Harvey, ¡i del mil·lenari grup Jethro Tull!). Se suma al degoteig d’artistes irreals les cançons dels quals ens han fet arquejar les celles últimament, com la suposada colla de nostàlgics del folk-rock de Laurel Canyon anomenada Velvet Sundown o aquest cantautor hivernal presumptament suec anomenat Jacub.

Acaba de veure la llum el nou informe de Luminate, segons el qual el 56% dels enquestats expressen "comoditat" o "indiferència" davant el fet que una cançó hagi sigut composta amb IA. L’acceptació puja a la factura de les músiques instrumentals (62%) i descendeix quan es pregunta per la veu (54%). Són números que relativitzen molt (sobretot, entre els oients de 13 a 17 anys) el rebuig perplex que sol generar la música feta amb IA en la conversa social.

Em costa trobar arguments per revocar una cançó que t’agradi només perquè hagi sortit d’una màquina. ¿Per què ho hauríem de fer? Però una cosa és que t’agradi i, una altra diferent, que creï un vincle. Avui, de fet, la IA ja forma part de molts processos dels artistes, i abunda el material híbrid. ¿Caldria senyalitzar les cançons fetes per la IA? ¿I les que hi han comptat com a ajuda? Serien la majoria, i no sé si això canviaria les coses. En molts concerts, els macro, hi ha moltes pistes regravades, playback inclòs (aquests cantants que entonen amb perfecció mentre fan salts i ronden d’un costat a l’altre de l’escenari), i poc sembla importar.

Notícies relacionades

Així serà el gran concert per Palestina al Palau Sant Jordi: una «òpera contemporània» en sis actes

Barcelona i Madrid posen en valor l’aliança de la cultura i el turisme

Avui tothom utilitza la IA de manera quotidiana (ChatGPT ja substitueix Google) i la plataforma Deezer situa en 50.000 les pistes sortides dels models generatius cada dia, el 34% del total. Sembla que anem cap a una gran bifurcació: molta música d’identitat difuminada que tindrà una funció, però el lligam emocional de la qual amb l’oient està per demostrar. Pot ser un nou easy listening.

Un artista, una carrera, és molt més que uns àudios pulcrament definits: hi ha un carisma, una aura, una història, l’èpica de l’esforç. Molts ingredients extramusicals que avui són crucials i que desafien la tesi de la gran suplantació. La naturalesa de l’ésser humà s’hauria de modificar perquè això passés, tot i que a veure qui és el llest que s’atreveix a assegurar que això mai de la vida passarà.