Morti, una aventura lluny de la ‘no música’

Es va donar a conèixer als 90 al capdavant d’El Fantástico Hombre Bala i després l’hem vist enrolant-se en el supergrup Bushido (amb Bunbury, Shuarma i Carlos Ann), aliant-se amb membres de Sôber a Skizoo, donant forma a ExMundus i InMune i emprenent una carrera en solitari al seu nom. Ell és Morti, un creador propens al canvi que ara, per primera vegada, mira cap enrere en una gira, Intemporal bifronte, amb parada demà a La Nau (concert que obriran House of Dawn i Exiler).

El tour apunta "al passat i al futur des de l’aquí i ara", assenyala ell, i és per això que es veu representat per una figura de dues cares, la divinitat romana Jano Bifronte. "És un recorregut emocional a través de les cançons més significatives de tots els projectes dels quals he format part. Hi ha un hàndicap, perquè es tracta d’aconseguir una coherència sonora amb cançons d’èpoques i sonoritats diverses", explica el cantant i compositor barceloní. No hi haurà cançons noves, tot i que té un àlbum ja gravat que preveu publicar després de la gira.

Morti, que és llicenciat en Filosofia, ha cremat etapes no només artístiques sinó de gestió professional: s’ha autoeditat, ha treballat amb segells independents i amb multinacionals. Així, va tenir una experiència iniciàtica amb El Fantástico Hombre Bala, fitxatge d’EMI que va deixar quatre àlbums una mica orfes d’espai en el mercat. "Ens van voler associar amb el grunge perquè fóssim un equivalent a Espanya de les bandes de Seattle, quan érem més aviat un grup de crossover amb moltes influències", recorda. Ara se sent lluny del seu propi personatge en aquell temps. "Quan sortia a escena, era una espècie de volcà, amb una energia desmesurada, i amb el temps vas controlant més aquest cabal".

L’aliança de Bushido va conduir a un únic àlbum (el 2004) amb aspecte de petit miracle. "Va ser una aventura molt bonica, amb quatre caps pensants i escrivents, i va sortir un disc que conserva una frescor molt especial", considera. Per desgràcia, no va arribar a presentar-se mai en directe. "Vam estar a punt de fer una gira, però no va poder ser per factors externs", confessa. Els quatre es van veure les cares informalment l’octubre passat al camerino de Bunbury després del seu concert al Palau Sant Jordi. "No havíem coincidit des de la gravació del disc. Va ser una coincidència molt curiosa. Una trobada històrica", explica.

En els concerts d’aquesta gira hi haurà una presència especial del primer àlbum de Skizoo, que ha complert 20 anys. "Jo no venia de l’escena metal i per a mi va ser un repte fer-ho", afirma. Cançons com No todo está perdido i Renuncia al sol presenten números milionaris a les plataformes. Però Morti no sent que cap segell sonor el defineixi al cent per cent. "En el meu projecte en solitari estic més a prop del pop i l’alternatiu que del metal. Amb el temps s’ha anat acceptant la meva versatilitat, no estar associat a una escena ni a un so en concret".

"Tot dura... res"

Notícies relacionades

La Fiscalia interrogarà les denunciants de Julio Iglesias

Agatha Christie desconeguda

Aquest traç de la seva carrera, i l’haver format part de diferents i successives bandes, ¿pot haver despistat una mica el públic? "Pot ser. Però és enriquidor estar en diferents projectes i desenvolupar altres facetes de tu mateix", cavil·la Morti, que posa com a exemple Maynard James Keenan, el cantant de Tool, compromès també amb A Perfect Circle i Puscifer. "Un artista molt prolífic", observa. "En aquest país no es fa gaire, però fora és més corrent que el públic no s’identifiqui amb un únic registre d’un músic i que aquest pugui portar a terme altres aventures", afegeix.

Un dels discos de Skizoo es titulava Incerteza (2007), i un altre d’InMune Incertidumbre (2015), anticipant-se a les sensacions que avui percebem. "Estem ficats en una fugacitat inquietant. Tot dura... res", fa notar, inquiet davant els canvis que afecten la professió musical. "Hi ha un canvi de regles en la no música en el negoci musical. Jo he intentat sempre allunyar-me el màxim possible de la indústria i d’aquesta no música però de vegades el peatge és molt alt. Prince ja va passar per això", explica Morti, que veu "molt pòsit d’aquestes inquietuds" en les seves cançons, que escriu amb finalitats "gairebé terapèutiques", assegura. "Les faig per salvar-me a mi mateix".