La fiscalia investiga Julio Iglesias per presumpta agressió sexual

El ministeri públic obre diligències preprocessals de caràcter reservat després que dues extreballadores del cantant presentessin una denúncia contra ell el 5 de gener passat.

La fiscalia investiga Julio Iglesias per presumpta agressió sexual
4
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

La Fiscalia de l’Audiència Nacional investiga una denúncia presentada per extreballadores del cantant Julio Iglesias per haver-les agredit sexualment, segons va confirmar el ministeri públic, que detalla que les diligències d’investigació preprocessals s’originen arran d’una denúncia que va arribar a aquest departament el 5 de gener passat i tenen caràcter reservat.

Segons una investigació publicada ahir per elDiario.es en col·laboració amb Univisión Noticias, les exempleades asseguren haver patit agressions sexuals, assetjament i abús de poder mentre exercien la seva tasca en règim intern a les residències del cantant a la República Dominicana i les Bahames, el 2021.

La competència de l’Audiència Nacional en aquest assumpte ve determinada per la nacionalitat espanyola del cantant, ja que aquest òrgan coneix dels delictes "que hagin sigut comesos fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables fossin espanyols", segons l’article 23 de la llei orgànica del poder judicial, quan es presenten uns determinats requisits.

Aquests exigeixen que el fet sigui punible també al lloc dels fets, com passaria amb delictes com els presumptes d’agressió sexual o tràfic de persones; i també que s’hagi presentat denúncia, com és el cas. La llei restringeix a la justícia espanyola investigar fets pels quals la persona denunciada hagi sigut ja condemnada o bé absolta a l’estranger, però no sembla que això es pugui aplicar al cas de Julio Iglesias, ja que no es té coneixement de cap procés obert contra ell anteriorment per fets com els descrits en aquesta denúncia.

Intimidació continuada

Els testimonis de les presumptes víctimes corresponen a una empleada del servei domèstic i a una fisioterapeuta personal del cantant. Totes dues descriuen un entorn laboral marcat pel control estricte, l’aïllament i les humiliacions constants, així com comportaments que qualifiquen d’agressions sexuals, tocaments no consentits i intimidació continuada.

Una de les empleades afirma que era cridada de forma recurrent a l’habitació del cantant a l’acabar la seva jornada laboral, arran d’haver sigut contractada per netejar la vil·la i cuinar. Segons el seu relat, va ser pressionada per mantenir trobades sexuals que incloïen penetracions no consentides, bufetades i insults. "Em sentia com un objecte", declara en el reportatge. Aquests episodis es produïen, segons la seva versió, gairebé sempre amb la presència i participació d’una altra empleada amb un càrrec jeràrquic superior.

Tocaments i humiliacions

La segona denunciant, que treballava com a fisioterapeuta personal, assegura haver patit petons forçats i tocaments al pit sense el seu consentiment, tant en espais privats com en zones comunes de la vil·la, com la platja o la piscina. També denuncia humiliacions públiques, comentaris despectius i un tracte intimidatori durant la seva jornada laboral.

Un dels capítols d’abusos més dur del reportatge té a veure amb una malaltia a l’esquena que el cantant arrossega des que el 1963 va tenir un accident de cotxe. Així, en la investigació es descriu com la primera de les empleades va ser cridada al dormitori de Julio Iglesias a la seva vil·la de Punta Cana perquè l’ajudés a calmar-li els dolors. Segons va explicar, ell li va donar les instruccions del que havia de fer. "És vergonyós per a mi el que diré, però quan jo vaig allà, ell em posa a llepar-li el penis per no sentir dolor i llepar-li l’anus. I així jo vaig passar la nit sencera", reflecteix aquest testimoni.

Defensa de Díaz Ayuso

La denúncia feta pública sobre un personatge de la talla internacional de Julio Iglesias també va tenir reaccions polítiques. Així, la portaveu de l’Executiu, Elma Saiz, va respondre a preguntes sobre aquest assumpte en la seva compareixença després del Consell de Ministres, on va demanar que no hi hagi "cap espai d’impunitat en cap àmbit de la societat".

Fins i tot des del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Madrid es va demanar formalment la revocació del títol de Fill Predilecte de la ciutat concedit al cantant el 2015, i el mateix va passar en relació amb la Medalla d’Or de la regió que se li va atorgar al seu dia. Totes dues peticions van ser respostes per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en un missatge de ferri suport a l’artista: "La Comunitat de Madrid no contribuirà mai al desprestigi dels artistes i menys al del cantant més universal de tots".

L’última biografia de Julio Iglesias es "revisarà" i "reescriurà" arran de les acusacions d’abusos i agressions sexuals contra el cantant que van sortir a la llum ahir. En un comunicat conjunt de l’autor d’El español que enamoró al mundo, Ignacio Peyró (Madrid, 1980), i l’editorial Libros del Asteroide, en què fa un any es va publicar el llibre, expliquen que estan "consternats" davant tals informacions i deixen clar la seva repulsa davant les suposades agressions. En la biografia es descriu el cantant madrileny com l’espanyol més famós del segle XX junt amb Dalí i Picasso.

Notícies relacionades

"Aquesta obra va ser concebuda a partir de la informació pública disponible abans que aquesta investigació periodística sortís a la llum, de manera que en el moment de la publicació no es coneixien aquestes acusacions ni existien referències públiques que permetessin abordar-les en el text. Davant aquesta nova i rellevant informació, tant l’editorial com l’autor considerem necessari oferir quan sigui possible una nova edició revisada i actualitzada", segueix la nota.

Tant l’editorial com l’autor condemnen "de manera ferma i inequívoca qualsevol forma d’abús" i expressen el seu "suport i solidaritat amb les víctimes". Peyró, director de l’Institut Cervantes a Roma, va explicar aquest diari que no va arribar mai a contactar amb Iglesias. Ho va intentar en dues ocasions per vies formals sense obtenir resposta.