Els K-drames i Bollywood atrauen turistes asiàtics

Segons la Fundació Catalunya La Pedrera encara és aviat per valorar l’impacte de Ciudad de sombras sobre l’afluència a la Pedrera, però no seria estrany. Molts anys abans de veure Isak Férriz i Verónica Echegui al terrat de Casa Milà una altra parella d’actors, Jack Nicholson i Maria Schneider, l’havien feta famosa internacionalment a principis dels 70 rodant El reportero a les ordres del gran Michelangelo Antonioni. Des de la Pedrera asseguren que aquella pel·lícula va atraure a l’edifici molts nord-americans que visitaven la Barcelona preolímpica.

Una ruta hipotètica

Ciudad de sombras no només ens porta de ruta tenebrosa pel llegat de Gaudí sinó que traça una panoràmica completa de Barcelona: de locals sempre de moda a racons d’un barri tan poc filmat i autèntic com la Verneda.

Ensenyar llocs sofisticats és l’especialitat de Cites Barcelona, en què en l’última temporada vèiem potencials colomins quedar en el selecte Jacqueline, la cocteleria Muticlub o el restaurant Contraban (al Wittmore Hotel), tot i que també en un celler amb ambient de barri com el celler Cal Marino. I parlant de cites: la primera cita oficial del Raúl (Joan Amargós) i la Marta (una altra vegada Verónica Echegui) en la divertida A muerte, de Dani de la Orden, es desenvolupa al Bolero Bar, fotogènic local de les Corts.

¿Es pot fer una ruta de sèries per Barcelona com en la Girona de Joc de trons? Sí. A més dels edificis de Gaudí i els locals de Cites Barcelona, es pot anar de tapes a La Masía del Raval, hàbitat natural del traçut Malek (Uriel Emil) en la sèrie Criminales, de Disney+; o pujar al Tibidabo, on es van rodar escenes icòniques d’El cuerpo en llamas; o visitar la Monumental, on clavava bones pallisses l’instructor marcial indonesi Yayan Ruhian en l’èxit sorpresa de Netflix ¿Quién es Erin Carter?; o admirar els exteriors de l’escola privada La Salle Bonanova, on es produïa el primer clímax seriós de la versió en sèrie d’Els sense nom.

Barcelona com a plató ha arribat fins i tot a colar-se en superèxits de Bollywood com Zindagi na milegi dobara (You only live once), una pel·lícula amb un argument molt similar al de Resacón en Las Vegas que es va estrenar el 2011 i en què els protagonistes començaven el seu particular viatge a Barcelona. Les escenes rodades a l’Arc de Triomf i la Sagrada Família i altres ciutats com Sevilla van impulsar un augment del 50% de les visites a Espanya des de països asiàtics en la dècada passada, segons un informe de l’ICEX.

En els últims anys, no han sigut pocs els turistes (sud-)coreans que han arribat a la ciutat a la recerca d’escenaris vistos en famoses ficcions (o K-drames, per ser més precisos) del país asiàtic. A Barcelona es va rodar una producció coreana d’enorme popularitat, Recuerdos de la Alhambra (2018), que, malgrat el que pot suggerir el títol, no es desenvolupa exclusivament a Granada.

Notícies relacionades

Una Barcelona de sèries

La venda de llibres tanca un gran any amb una pujada del 4,5% per Nadal

Aquest drama romàntic i de ciència-ficció gira al voltant d’un joc de realitat augmentada basat en l’Alhambra, i l’any després d’estrenar-se hi havia més del doble de coreans que visitaven Granada, segons les dades de l’Spain Film Commission. També es van mostrar com a granadines un munt de localitzacions barcelonines. I hi ha importants precedents de Recuerdos de la Alhambra: la intriga política The K2 (2016) recorre tot el centre i acaba amb una panoràmica de la ciutat des del turó de la Rovira; a Legend of the Blue Sea (2017) es va utilitzar el Palau de la Música per a una de les escenes més recurrents a l’hora de promocionar la sèrie. L’interès del públic coreà per Barcelona, és clar, respon a molts factors, incloent-hi la feina continuada de promoció cultural i artística, però no hem de desestimar el poder de les sèries.

¿Barcelona acabarà sent un hot spot del turisme de pantalla (serialitzada)? Tot apunta a aquesta possibilitat, sobretot tenint en compte que aquest mateix any arribaran les també rodades aquí (i molt esperades) Matar a un oso o Ravalear, sèrie aquesta última que avisa sobre els perills de donar massa projecció a la ciutat.