El restaurant Casa Amàlia celebra el seu 75è aniversari a BCN

Ressuscitar un restaurant històric de Barcelona en plena pandèmia era un exercici d’alt risc que els emprenedors Sergi Suaña i Jordi Castán van afrontar com un somni personal fa uns cinc anys. Preparar el debut a foc lent per les restriccions va servir perquè la proposta fos prou madura i suggerent per prosperar en l’efímer univers de la gastronomia local, en què els establiments tenen actualment una mitjana d’11,6 anys d’antiguitat. En el seu cas, l’aventura va consistir a tornar a la vida el carismàtic Casa Amàlia 1950, a la Dreta de l’Eixample, que havia tancat per jubilació el 2019. Ho van haver de fer molt bé, perquè llueixen un 4,7 a Google, fa dos anys que estan recomanats en la Guia Repsol i es disposen a celebrar el 75è aniversari del negoci. De moment, amb un menú commemoratiu que consolida el seu idil·li amb el contigu mercat municipal de la Concepció, que veneren com a rebost.

Aquest diari va relatar fa uns anys el cordó umbilical que van crear amb el recinte d’abastament, que dona sentit al seu afegitó "cuina amb ànima de mercat". Però en aquest cas no és només de boca, sinó que ho van demostrar amb una innovadora carta digital, que des d’una tauleta mostra no només la seva proposta culinària (del mos als plats de tradició i els de transformació, més contemporanis), sinó imatges –perquè la vista ajudi en l’elecció–, així com la procedència dels ingredients. En la majoria de les ocasions arriben de la Concepció, i fins i tot s’hi especifica la parada on es poden trobar, per si algú es vol emportar la primera matèria a casa i experimentar. Però també s’hi detallen altres proveïdors i l’origen de proximitat de la vedella, el llobarro o els bolets que enlluernen el comensal.

Així que al celebrar el 75è aniversari han mantingut aquesta obsessió per la traçabilitat, però sumant aliances i complicitats. Recentment han renovat i millorat la selecció de vins amb el sommelier Rubén Pol (Disfrutar). I ara Gramona injecta en la degustació especial de Casa Amàlia una copa del seu corpinnat Gramona III Lustros, per festejar també els 75 anys del seu primer triatge. D’altra banda, un dels referents de la cuina tradicional catalana, el xef Carles Gaig, ha creat i apadrinat un plat estrella del menú, seguint també el fil de proveïdors i productes de primera. Castán explica que el seu estratosfèric foie-gras de Vilobí d’Onyar amb mongetes del ganxet ha causat tanta sensació que probablement es quedarà en la seva carta, potser versionat, si el beneeix Gaig.

Els vuit passis inclouen també croqueta d’escudella, crema tèbia de ceba de Figueres, anxova de l’Escala amb eriçó i seitó, carpaccio de gamba vermella, bacallà confitat a 60 graus, pularda del Penedès pota negra i postres. Inicialment estava programat per servir-se només els dimecres fins a final de febrer, tot i que possiblement prorroguin el tiberi festiu (a 80 euros, tot i que en general el tiquet mitjà voreja els 50), entre altres iniciatives de l’any.

Cuina ininterrompuda

El duo de socis, que ja havia rodat conjuntament amb un projecte previ al Prat, va saber encaixar virtuts. Castán, amb currículum XXL en sala, i Suaña, al capdavant dels números, van aconseguir un equip compacte (els seus rostres i perfils fins i tot apareixen en la seva web), que en cuina ara lidera el xef Danko Perkovic. Els distingeix també obrir els set dies de la setmana, amb cuina ininterrompuda de 13.00 a 22.00 hores, aconseguint un aforament que pot ser molt dispar. Així, al migdia entre setmana no hi falten veïns i empresaris de la zona, mentre que a la nit durant la setmana els turistes que han llegit les seves ressenyes en anglès passen a ser el 70% de l’aforament. La cosa canvia el cap de setmana, amb àpats protagonitzats per famílies de tota la ciutat i nits que inverteixen la proporció: set barcelonins per cada tres viatgers, assenyala Castán.

Notícies relacionades

L’idil·li que no va ser

David Bowie, l’art de la transformació

Mirant enrere, s’enorgulleixen d’haver sabut cosir (amb gràcia) "passat i futur" als fogons; alhora que han donat disseny i caliu al local, que remata una bonica terrassa al passatge del Mercat. El 1950 de la marca els connecta amb aquells orígens com a restaurant de la senyora Amàlia i una cuina de pes al barri. Després de la saga fundadora, en els anys 80, el negoci va passar a mans d’un dels treballadors, i el seu fill Carles Llavina el va succeir i va continuar al capdavant fins que es va jubilar. Abans que tot aquest llegat es pogués esvair, van aparèixer Suaña i Castán, premiats també per l’Ajuntament per la sostenibilitat del seu projecte.

En aquests anys han sumat més reptes, com obrir una altra seu al Maremàgnum. I per als pròxims mesos preparen dues estrenes, de les quals només es poden donar pistes, una de més informal i una altra que també recuperarà un local amb ànima, dels que Barcelona no vol ni pot perdre.