La comunitat sorda, al centre

La Sala Petita estrena ‘Treballs forçats’, una peça en llengua de signes i castellà oral que inverteix la lògica de l’accessibilitat.

La comunitat sorda, al centre
2
Es llegeix en minuts
LAURA NUEL

El Teatre Lliure presenta l’espectacle Treballs forçats, en què la companyia Ça Marche, amb intèrprets no professionals de la comunitat sorda de Barcelona, proposa una peça en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral que qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos. Nico Jongen, director i performer de l’espectacle, va explicar ahir que fa anys que la companyia es dedica a preguntar-se què és la cultura i la comunicació, i a observar quines cultures queden invisibilitzades: "El teatre és el lloc per preguntar-nos tot això i per poder entendre l’altre". Jongen, que reconeix que no tenia una relació prèvia amb la comunitat sorda abans del projecte, va assenyalar que el procés ha sigut un aprenentatge que li ha permès desmuntar prejudicis, com la idea que la comunitat sorda és una comunitat molt tancada.

L’espectacle es va anar creant de manera "orgànica" al llarg del procés creatiu i, tot i que al principi van sorgir alguns problemes de comunicació, l’obra va acabar fluint de manera natural. "L’equip oient no havia après llengua de signes, però el que en un inici semblava que ens podria allunyar va ser just el que ens va acostar perquè hi havia interès per conèixer l’altre", va detallar el director.

Pepita Cedillo, actriu i persona sorda, va explicar que al final de cada funció hi haurà un col·loqui que suposarà una via per poder conèixer l’opinió del públic i aproximar la comunicació entre persones sordes i oients, obrint un espai per a diferents perspectives i per reflexionar. No obstant, Cedillo va remarcar que no hauria de ser necessari etiquetar els individus com a sords o oients: "Tots som persones i cal intentar la comprensió entre les dues parts com a persones. S’ha de buscar l’intercanvi a través del llenguatge perquè el que ens interessa de veritat és la comunicació".

Diàleg constant

Notícies relacionades

En l’espectacle, Cedillo narra històries i respon a preguntes en llengua de signes catalana (LSC). En escena comparteix l’espai amb Javier Díez, performer i intèrpret en LSC, amb qui dialoga constantment per expressar diferents maneres de percebre el món, situant el llenguatge de signes i la paraula oral al mateix nivell. Díez va explicar que l’espectacle trenca la lògica habitual de l’accessibilitat, ja que en aquest cas són les persones oients les que han de fer un esforç per seguir la funció.

Berta Frigola, col·laboradora del projecte i persona sorda, va assenyalar que en una societat on manen les majories, l’espectacle vol posar el focus en les minories, però des de la igualtat: "Haurien de ser dues comunitats que estan a la mateixa altura". A més, va destacar la importància de reconèixer les diferents formes de comunicació dins de la comunitat sorda.

Temes:

Barcelona Focus