Tradició musical

Nézet-Séguin firma un Concert de Cap d’Any brillant i enèrgic

El director canadenc, que debutava en la cita de la Filharmònica de Viena, va coronar un dels millors concerts de Cap d’Any a l’imposar la seva carismàtica i eficaç batuta juntament amb novetats apetitoses

El maestro canadiense Yannick Nézet-Séguin, durante el Concierto de Año Nuevo, este 1 de enero de 2026 en Viena. / Dieter Nagl (Filarmónica de Viena / EFE)

Aires nous que ennobleixen una tradició. Això és el que va aportar el carisma, la personalitat i les idees artístiques del mestre canadenc Yannick Nézet-Séguin en l’espectacular debut en el podi del 86è Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena. El seu gest entusiasta i elegant, que va entusiasmar pel seu lideratge precís, líric energètic i que va fer cantar els músics, també va convèncer per la seva aposta a l’incloure dues compositores, una de les novetats més destacades del programa que ha saludat el 2026. Es va anunciar a més que el rus Tugan Sokhiev el dirigirà l’anyvinent.

I així com Riccardo Muti el 2025 va ser el primer a incloure una obra escrita per una dona (Constanze Geiger), Nézet-Séguin va optar per la violinista i primera directora d’una orquestra femenina a Europa, l’austríaca Josephine Weinlich (1848-1887) –de qui es va oferir la polka ‘Sirenen Lieder’ (Cant de sirenes)–, al costat de la nord-americana d’arrels africanes Florence Price (1887-1953) que Nézet-Séguin va tornar a l’actualitat incorporant-la en aquesta mediàtica vetllada i a l’haver gravat dues de les seves simfonies amb l’Orquestra de Filadèlfia. D’aquesta compositora, pianista, organista i educadora musical es va interpretar el seu vals ‘Rainbow ’, molt de l'estil vienès, per cert.

Un moment del Concert de Cap d’Any celebrat l’1 de gener del 2026 a Viena. /

Dieter Nagl (Filarmònica de Viena / EFE)

Notícies relacionades

La resta del suculent programa va transitar pels camins habituals, centrant-se en la saga de la família Strauss que va arrencar amb l’obertura d’una opereta de Johann Strauss II, per acomiadar-se, abans de les esperades propines (l’imprescindible ‘El Danubi blau’, de Johann II, i la ‘Marxa Radetzky’ de Johann I dirigida ¡des del pati de butaques!) amb el vals ‘Salms de pau’ de Josef Strauss, una altra picada d’ullet del pacifisme que practica Nézet-Séguin. S’hi van incloure a més obres de Ziehrer, Lanner (un galop espectacular), Von Suppè i Lumbye, il·lustrant-se per a la TV dues peces de Strauss II amb coreografies del mític John Neumeier per al Ballet Estatal vienès gravades al Museu Albertina l’estiu passat.

Una vegada més el desplegament de la televisió austríaca va complir amb escreix; emès per La 1 de TVE, per cadenes de 92 països més i per estríming l’espectacular realització de Michael Beyer va meravellar amb preses tan coordinades amb la direcció musical que les 14 càmeres desplegades a la sala daurada de la Musikverein semblaven formar part dels il·lustres filharmònics. La mitja part la va il·lustrar un documental sobre la col·lecció Albertina en el seu 250è aniversari i la narració per a Espanya del periodista de RNE Martín Llade va tornar a ser amena, tot i que autoreferent.

Temes:

Òpera Concerts

Inicia sessió 0 Comentaris

Crítica de l’episodi final de ‘Stranger things’: un tancament efectiu no exempt d’excessos

Comèdia popular