"Crumb és un exhibicionista"

Resulta impossible exagerar l’impacte de Crumb (Filadèlfia, 1943) en el còmic en general i el còmic underground en particular. Però està més estudiat el seu perfil de personatge, per no dir friqui, cultivat a través de la seva extensa obra autobiogràfica i del documental de Terry Zwigoff Crumb (1994), que el seu treball des d’un punt de vista artístic. La biografia Crumb. Vida de historietista (Es Pop Ediciones), de Dan Nadel, remeia aquest desequilibri. "Per a mi era important centrar-me en el context històric de l’art de Robert, explicar on s’assenta en relació amb la història de l’art gràfic, i ancorar la seva obra a la seva vida –explica Nadel–. Hi havia molt sobre la seva relació amb la història del comic book i sobre la manera en què la seva obra va ser publicada i distribuïda que no havia sigut explorada. A més, sentia que era important retratar bé persones del seu entorn".

El marginat i el sàtir

Crumb. Vida de historietista compleix amb escreix l’ambició de situar l’artista en un llinatge, fins a gairebé ser una història del còmic. Crumb beu des d’il·lustradors del segle XIX com Thomas Nast fins a la revista prefiguradora de la contestació dels anys 60 Mad, passant pels dibuixants anònims Carl Barks, Walt Kelly o John Stanley. Sense oblidar les publicacions de l’editorial EC amb què es va acarnissar la febre anticòmics dels 50. De tot això es va nodrir Crumb. Primer, per reflectir el costat fumut de la societat nord-americana; després, per burlar-se de la contracultura que el va consagrar; més endavant, per exposar sense condicions els seus múltiples i contradictoris jos: el pusil·lànime i el vanitós, el marginat i el sàtir desencadenat per la fama, l’homenet trèmul i l’energumen.

Si ara es publiquessin les seves fantasies sexuals originarien segurament una campanya de cancel·lació per sexistes i racistes. "És un exhibicionista, de ben segur –indica Nadel-. Però qualsevol autobiografia o projecte artístic és exhibicionista. Crumb és, simplement, més directe". No fa presoners, i menys si el subjecte és ell.

Sense estudis artístics. Membre d’una família en què niava la malaltia mental. Va tenir no obstant un tutor exigent: el seu germà gran, Charles, i sota la seva disciplina va començar a dibuixar còmics de nen, molt seriosament. El dislèxic, miop i depressiu Robert es va obrir camí contra tot pronòstic gràcies al seu talent com a dibuixant i historietista (no és el mateix); Charles mai va deixar l’endimoniada llar familiar i es va suïcidar el 1992. Crumb porta el seu fantasma a sobre, que el fa sentir el designat per error. "Charles va ser el primer lector de Robert, i el seu primer col·laborador –indica Nadel–. Va modelar la seva aproximació crítica al còmic, permetent-li alhora la seva pròpia interpretació del medi". Lers seves passejades de pàries socials i l’impuls de Charles per fer còmics casolans són en la base de tot.

La infuencia de l’LSD

Va arribar la contracultura hippy i Crumb es va convertir en el més improbable dels seus capitostos. L’LSD, que no en va consumir ni una, ni dos, ni tres vegades, va canviar literalment la seva obra. "El va obrir a narratives no lineals i a una manera més aspra de dibuixar –observa Nadel–. L’LSD el va conduir a una visió grotesca dels Estats Units que abans era absent del seu treball. Va ser la clau que li va permetre accedir a un inconscient col·lectiu més gran i més salvatge".

Fins i tot per als estàndards de l’era de l’amor lliure, Crumb tenia una vida promíscua i poc dedicada a la seva dona i al seu fill. De la llar familiar de Potter Valley (Califòrnia) podria haver sortit Daniel Clowes, la novel·la gràfica de què Monica és al cap i a la fi la memòria d’una criatura d’aquella època. "Ser un nen atrapat en la contracultura dels 60 era terrorífic", va dir Clowes a aquest diari. "Monica és per a mi un dels millors llibres mai fets –indica Nadel–. És molt profund el mal causat que expressa a través d’un llenguatge comú amb Crumb, el dels còmics". El mateix llinatge artístic, diferents punts de vista generacionals.

Discos de 78 RPM

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

Després de tenir problemes amb la censura i amb el fisc, i fastiguejats del neoliberalisme cristià del president George H. W. Bush, Crumb i la seva segona dona, Aline Kominsky-Crumb, també historietista i amb qui mantindria una relació oberta fins que ella va morir el 2022, es van mudar a Sauve, al sud de França. Des d’allà, en bona mesura gràcies a Aline, Crumb va arribar a un respecte i un caixet artístics inèdits per a un historietista. En la gènesi de Génesis, translació del llibre sagrat a il·lustracions amb text i algun globus més que a la historieta, amb un treball obsessiu fins que digui prou, veiem Aline llogant cabanes aïllades perquè Crumb completi la seva èpica tasca. "No el veig com un fanàtic –desmitifica Nadel–. És un artista molt dedicat al seu treball, i els artistes fan el que necessiten fer. La seva necessitat d’aïllament per completar Génesis era deguda només que requeria llocs on concentrar-se". Fins a extrems insòlits va arribar la seva concentració, com posar cara a 58 dels "fills d’Israel que van arribar a Egipte". La seva representació de la profecia de les vaques grasses i vaques magres és inesborrable un cop vista.

A Sauve, als 83 anys, Crumb "dibuixa, escolta discos i forma part d’una comunitat amb forts vincles", assenyala Nadel. No escolta qualsevol disc. La col·lecció que posseeix de discos de 78 RPM de blues i country primitius, molts d’aconseguits a canvi de dibuixos seus, és llegendària .