A saldar la hipoteca

Amb cara contrariada i veu estrident, la felicitació va sonar a tràmit. El colofó a una compareixença decorada amb les seves obsessions. Les estètiques, nova i barroca ornamentació, i la falsedat de l’ètica amb la mateixa agressivitat de sempre. I com que en paral·lel els seus negocis particulars van vent en popa, el discurs va voler fer creure als seus compatriotes que el país navega en la mateixa direcció gràcies a les seves proeses personals i malgrat la terrible herència rebuda. No és el que indiquen les xifres ni el que descriuen les lletres però ja se sap que avui són les emocions primàries les que s’imposen a les raons processades.

A Espanya Pedro Sánchez també ha fet balanç. La resistència continua sent el seu manual de conducta. Ni la corrupció ni l’assetjament sexual practicats en el seu entorn polític són motius per avançar eleccions ni abandonar el càrrec com l’hi exigeixen alguns propis i tots els seus contraris. Per a ell aquestes raons no són més que un altre esperó per aguantar i, llançant les pomes podrides, deixar impol·luta la cistella dels grans èxits socials al qual afegeix un abonament general per al transport. Va oblidar que la mesura ja s’havia aprovat fa mesos i va decaure. No importa. La seva actual recuperació va semblant a la dels vots parlamentaris que buscarà, va dir de nou, sota les pedres. Allà els amaguen els aliats preocupats pel preu a pagar per haver-se fet amb males companyies.

Així és com en aquest període de bons desitjos l’avaluació es barreja amb els propòsits i aquests s’eleven a anhels. Sigui a la Casa Blanca o a la Moncloa. Només que, en els dos casos els resultats de les eleccions previstes poden condicionar agendes i expectatives. De mig mandat als Estats Units al novembre, autonòmiques en quatre regions espanyoles a partir de demà mateix. Serà a Extremadura on, segons assenyalen les enquestes, als socialistes els espera una derrota sense pal·liatius per errors propis i candidat imputat. Els la infligirà María Guardiola Martín (Càceres, 5 de desembre de 1978).

Deslliurar-se de Vox

Notícies relacionades

De ‘Bluey’ a ‘Las guerreras K-pop’

La generació alfa accedeix a l’univers digital "abans d’aprendre a caminar"

Amb els 47 acabats de complir, la primera dona que ha ostentat la presidència d’aquesta comunitat intenta revalidar el càrrec i alliberar-se de Vox. L’hi demana el cos i l’hi exigeix el currículum tacat per la seva reiterada negativa a pactar amb els d’Abascal fins a la nit anterior a firmar l’acord. A partir d’aquí, les contradiccions es van anar acumulant. Van començar per demanar que a Espanya governés el partit més votat quan la seva llista no ho va ser i van continuar suprimint la Conselleria d’Igualtat tot i que es va quedar per a ella la seva competència guardant en un calaix el seu suport anterior a la legislació sobre violència de gènere i la defensa de l’avortament. Partidària de la transició ecològica ahir, avui exigeix la moratòria per parar el tancament de la central nuclear d’Almaraz.

I aquí no s’acaba pas l’obligació de fer de la necessitat virtut. Ella també.