Mor l’actor argentí Héctor Alterio, als 96 anys

El 2004 va rebre el Goya d’Honor de mans dels seus fills Malena i Ernesto, també intèrprets. El 2008, la seva Argentina natal el va reconèixer amb el Cóndor de Plata per la seva trajectòria cinematogràfica, i el 2023, el Centre Cultural Kirchner de Buenos Aires li va oferir un homenatge.

Alterio va començar als escenaris sent molt jove. Nascut a Buenos Aires, Alterio es va establir a Espanya el 1974 després d’abandonar l’Argentina per amenaces de mort de la Triple A, l’Aliança Anticomunista Argentina (AAA). L’intèrpret, que havia vingut al Festival de Sant Sebastià a presentar ‘La tregua’, va optar per quedar-se a Espanya. La seva família es va reunir amb ell poc després.

«La vida és un immens trajecte, que va de la infància a la vellesa i hi ha tota mena de personatges: nens, joves, adolescents, gent de mitjana edat, avis i decrèpits. Jo no li trec la feina a ningú i ningú me la treu a mi. ¡Si jo visc al teatre!», va reconèixer el 2016 en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Alterio ha sigut un dels intèrprets més destacats de la seva generació, tant a la seva Argentina natal com a Espanya, on va desenvolupar de manera prolífica la seva carrera. Entre els seus últims films argentins destaca ‘El hijo de la novia’, un drama romàntic del 2001, dirigit per Juan José Campanella.

Cine i teatre

L’intèrpret ha compaginat cine, teatre i televisió. Després d’acabar els estudis d’Art Dramàtic, va crear la companyia Nuevo Teatro, amb la qual va treballar per la renovació de l’escena argentina durant la dècada dels 60. Va debutar sobre un escenari el 1948 amb l’obra ‘Prohibido suicidarse en primavera’, d’Alejandro Casona.

Tot i que la seva fama com a actor li arribaria a través del cine, en el qual va debutar junt amb Alfredo Mathé a ‘Todo sol es amargo’. L’actor va intervenir en algunes de les millors pel·lícules de la nova generació de cineastes argentins, com Leopoldo Torre Nilsson.

A Espanya va col·laborar amb destacats realitzadors de cine. Carlos Saura li va oferir participar a ‘Cría cuervos’ i amb Jaime Chávarri va rodar ‘A un dios desconocido’, amb la qual va obtenir la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià; amb Pilar Miró, a ‘El crimen de Cuenca’, i amb Jaime de Armiñán, a ‘El nido’, nominada a l’Oscar el 1980.

Malgrat fixar la seva residència a Espanya, no va deixar de participar en nombroses pel·lícules al seu país natal, i va protagonitzar quatre de les primeres pel·lícules argentines a ser nominades als premis de l’Acadèmia de Hollywood: ‘La tregua’ (1974), ‘Camila’ (1984), ‘La historia oficial’ (1985), que va aconseguir l’Oscar, i ‘El hijo de la novia’ (2001). El seu últim treball a la gran pantalla va ser el 2015, ‘Due uomini, quattro donne e una mucca depressa’, de la italina Anna di Francisca i estrenada el 2015, tot i que també se’l va poder veure el 2014 a ‘Kamikaze’, d’Álex Pina. A la televisió, la seva última aparició ha sigut en la sèrie ‘Su Majestad’ (Prime Video).

Reaccions

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Jesús Cimarro, productor del seu últim espectacle, ‘Una pequeña historia’, ha declarat que «se’n va, ens deixa un dels nostres grans intèrprets de l’escena espanyola i argentina». «Vaig tenir l’honor de ser el seu productor en nombroses produccions. Bon viatge, estimat Héctor», ha afegit Cimarro.

La productora Pentación Espectáculos ha emès el comunicat que els ha fet arribar la família i han lamentat «amb profund dolor i pena la mort d’Héctor Alterio», figura notablement destacada en l’àmbit cultural tant de l’Argentina com d’Espanya.