A la caça el senglar

Si els amics són la família que es tria, Pedro Sánchez ho té ben difícil per mirar de convèncer els ciutadans que ell no sabia res de les nombroses coses que s’expliquen. Costa creure tant de desconeixement de les persones que van pujar al seu cotxe per buscar suports militants i tanta llunyania respecte als seus comportaments. Com si durant aquelles setmanes de seducció i proximitat no hagués transcendit cap contradicció ni s’haguessin sincerat febleses humanes ni confidències reservades.

Sabent, a més, que un president disposa de tota la informació per privada i secreta que sigui, s’entén que a molts dels seus votants avui se’ls faci costerut mantenir-li la confiança segons les enquestes.

Però el més greu és que les conductes reprovades exemplifiquen el revers del discurs públic. El revers d’una moral que trasllueix la hipocresia, quan no el cinisme, de pregonar vi però vendre vinagre. Tota aquesta geografia humana del desencant és més llenya per al populisme de la dreta extrema, al qual cada dia s’acosten més votants socialistes. Homes i dones que tampoc confien ni en les altres esquerres malhumorades portadores de la veritat indiscutible ni en la dreta descarada que s’ha fet seu el carrer, des d’on també es comporta de manera impròpia segons el dictat de les seves conviccions.

No obstant, entre l’abundant tremendisme de què Alberto Núñez Feijóo s’ha servit durant l’any que s’acaba hi aflora una dada incontrovertible: es compleixen els seus pronòstics d’abans de l’estiu que aquest semestre seria policial i judicialment advers per al Govern. La pregunta pendent de resposta continua sent en quina informació privilegiada, legal i confidencial es basava el líder popular i per quins cursos li arribava per desitjar a Pedro Sánchez el otoño del patriarca.

El més curiós del cas és que, burxant entre tant de fem, no s’adonés ningú de l’arribada de la pesta porcina. Un altre sotrac a l’economia del primer país exportador de la Unió Europea que té en suspens Òscar Ordeig Molist (Vic, 14 de març de 1978).

Ritme frenètic

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

El titular d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat manté un ritme frenètic i no perd el temps amb foteses. De la grip aviària passa a la pesta porcina sense solució de continuïtat perquè la seva conselleria, sense ser de les més agraïdes, acostuma a ser de les més exposades. A un sector de professionals tan necessaris com tradicionalment castigats, Ordeig intenta transmetre’ls una confiança difícil d’acceptar, perquè creuen que Brussel·les treballa en contra seu i no els defensa ningú. Per això el conseller no plany esforços per declarar l’emergència, delimitar la zona de confinament, aconseguir que es mantingui l’exportació des de les granges sense perill d’afectació, aplicar un erto i mantenir-se en contacte permanent amb el ministre Luis Planas, a qui sap dominador de les sinuoses tortuositats de la circulació administrativa europea. Va anar viatjant amb ell, que va aconseguir ampliar el calendari de pesca i tallar de soca-rel l’exagerada amenaça d’haver de viure un Nadal sense peix.

El que Ordeig encara no ha aconseguit és asserenar els transportistes més suspicaços, que es van donar per al·ludits quan va situar la possible causa del contagi en les restes d’un entrepà contaminat ingerit després per un senglar. Pell fina contra pelatge gruixut.