Mediolanum fa un quart de segle a Espanya

L’entitat financera que va absorbir Fibanc presumeix d’un model sense oficines i basat en els assessors financers en ple boom de clients.

Mediolanum fa un quart de segle a Espanya
3
Es llegeix en minuts
Alberto Martín
Alberto Martín

Cap de producte de cLabs, membre de l'ecosistema Celo.

ver +

"L’any 2000 el nostre model era molt criticat pels supervisors. ¿I què ha passat? Que ara els supervisors, inclòs el Banc Central Europeu, ens posen com a exemple". Carles Tusquets, president de Banco Mediolanum a Espanya, va recordar ahir amb aquestes paraules els inicis de l’entitat, que celebra 25 anys d’existència. El banc nascut a Itàlia va comprar el 2000 Fibanc, l’entitat catalana que Tusquets havia fundat el 1983. I ho va fer per instaurar un model que ja llavors, vuit anys abans de la crisi que va posar en perill al sector financer d’arreu del món, era rupturista: sense oficines i amb assessors financers vinculats al banc però que cobraven de les comissions que obtenien dels clients.

"A Itàlia també era pioner i es reien de nosaltres", va recordar Sara Doris, vicepresidenta de Mediolanum i filla del fundador, Ennio Doris. "En aquella època era tot ple d’oficines bancàries, i el meu pare deia: “D’aquí 10 anys tot això seran gelateries i pizzeries”". "Va ser un visionari i un avançat al seu temps", va apuntar Tusquets. El cas és que Mediolanum ha sobreviscut a la gran crisi que va viure el sector financer el 2008 i manté en els últims anys un ritme de creixement insòlit per als estàndards del sector. La captació neta gestionada de clients per part de l’entitat quadruplicarà aquest any la que tenia el 2023. Aquesta mateixa dada es disparava un 68% a finals de setembre respecte als primers nou mesos del 2024, quan el banc va aconseguir una activitat rècord. El nombre de clients també ha crescut un 12%.

¿Per què aquest boom ara? Mediolanum ho explica per la necessitat dels clients de tenir un assessorament financer personalitzat. "Els nostres family bankers no estan en nòmina, sinó que viuen exclusivament de les comissions que paga el client, i per això no hem obligat mai ningú a vendre o comprar un producte", va dir Juan Massana, director comercial de Banco Mediolanum a Espanya. En la seva anàlisi hi va afegir una dada reveladora després d’anys de tancaments d’oficines bancàries: "Només el 46% dels clients de bancs a Espanya coneix el seu interlocutor". Massana va apuntar que avui dia hi ha les mateixes oficines que el 1970. "O, cosa que és el mateix, han tancat totes les que s’han obert en els últims 55 anys".

El viatge temporal de Mediolanum arrenca en un moment, a començaments dels 2000, en què "calia explicar a cada client què era un assessor financer", va recordar Tusquets, mentre que ara Mediolanum Espanya té 1.636 assessors dels 36.000 que hi ha en el conjunt de l’Estat. A Itàlia hi té 5.000 family bankers més, i justament aquest és el mirall en què es mira la filial espanyola per continuar creixent: "A Itàlia els assessors financers gestionen el 21% de l’estalvi de les famílies i la previsió és que arribin al 27% en els pròxims anys, mentre que a Espanya aquest mercat gestiona menys de l’1% del total," va apuntar Luca Bosisio, conseller delegat de Mediolanum Espanya. Actualment, l’entitat té 276.000 clients a Espanya, que tramiten de mitjana uns 45.000 euros de gestió.

Notícies relacionades

El sostre dels assessors

En plena dinàmica de captació de clients, Mediolanum també creix pel que fa a assessors vinculats, però ho fa a un ritme més baix, que era del 2% interanual a tancament del tercer trimestre. Sobre la manera com es pot afrontar aquest creixement, Bosisio respon que cada assessor es pot convertir en "una petita empresa" amb tres o quatre empleats que facin la feina administrativa perquè es pugui centrar en les visites als clients. Mediolanum va reunir els mitjans de comunicació al Palauet Abadal, a la Diagonal de Barcelona, on té la seu operativa –la seu social la va traslladar a València el 2017–, i va voler reivindicar que després de l’atemptat de les Torres Bessones, en què l’economia no va viure un problema financer, va poder recomanar als seus clients que mantinguessin posicions, i aquesta recomanació va ser un encert.