Els dos imputats d’UGT per l’escàndol en les oposicions d’RTVE segueixen en els seus càrrecs sindicals un any i mig després de filtrar l’examen

L’escàndol en les oposicions d’RTVE compleix ara un any i mig sense que res hagi canviat per als treballadors directament implicats. La filtració de les preguntes de l’examen en la categoria d’informador va obligar a suspendre la prova només uns minuts abans que comencés, davant la mirada atònita dels més de 5.000 aspirants que es presentaven a la cita, que va haver de ser ajornada. En una interlocutòria datada el 10 de desembre del 2024, el jutjat d’instrucció número 48 de Madrid va imputar formalment dos càrrecs d’UGT implicats en la filtració i difusió de les preguntes de l’examen a determinats candidats. Un any després d’aquest moviment judicial, UGT manté en els seus càrrecs sindicals els dos treballadors, que continuen percebent un sou públic a RTVE.

El primer dels imputats és César Moreno, secretari d’Organització d’UGT-RTVE a Madrid i la persona que va remetre la nit abans de la prova les preguntes de l’examen a una opositora afiliada a UGT. L’opositora va denunciar aquella mateixa nit el que va passar i ho va fer arribar al tribunal a través de la periodista Cristina Ónega. El correu contenia una sèrie d’instruccions molt precises,demanant contestar de manera correcta un nombre determinat de preguntes (70) i fallar-ne deliberadament un altre (6), per evitar aixecar sospites. A més, en aquest mateix ‘e-mail’ s’incloïa una petició de l’esborrament del mateix missatge per evitar deixar rastre.

En el dia d’avui, Moreno segueix al seu lloc a l’organigrama d’UGT com a secretari d’Organització en la federació madrilenya del sindicat, que també l’ha designat com a representant d’UGT en diversos òrgans interns d’RTVE. Així, Moreno representa els treballadors d’RTVE en el Comitè d’Empresa, del qual va dimitir com a president fa un any davant l’amenaça que el destituïssin, i on es manté com a integrant, segons documents a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Moreno és a més membre de la Comissió d’Igualtat d’RTVE, on UGT l’ha situat com el delegat en aquesta matèria.

El sindicat d’Unió General de Treballadors manté així la confiança en el treballador que va filtrar les preguntes de l’examen, igual que ho fa en el cas del segon imputat, Julián Pérez Olmos. Ell va ser un dels dos membres del tribunal de les oposicions que estaven designats per UGT. Va participar en l’elaboració de l’examen, coneixia les preguntes de la prova i és la persona que figura com a autor del document amb les preguntes filtrades, avançat per EL PERIÓDICO, i que es va remetre a certs opositors.

El treballador d’RTVE ja havia sigut tribunal en altres processos d’oposició anteriors que van estar sota sospita, on el 2021 es va treure la plaça la segona membre d’UGT al tribunal juntament amb Pérez Olmos, Guiomar Zaballos. El nombre d’encerts i errors de la prova –71 encerts i 6 errors– s’assembla notablement a les instruccions difoses a l’‘e-mail’ de la filtració.

Pérez Olmos també continua comptant amb la confiança d’UGT, que l’ha situat com el delegat en la Comissió d’Acció Social Corporativa i la Corporació RTVE, encarregada d’administrar les prestacions socials que es concedeixen als treballadors que ho sol·licitin, i en molts casos determinar la quantia de l’ajut econòmic que s’assigna, segons documents a què ha tingut accés aquest mitjà. A més, Pérez Olmos seria president de la Comissió de Control de Plans de Pensions d’RTVE, segons fonts de la corporació.

Els dos imputats estan acusats de delicte revelació de secret per particulars, regulat a l’article 199 del Codi Penal i amb pena de presó d’un a quatre anys, multa de 12 a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a l’esmentada professió per temps de dos a sis anys. Tot això, independentment que més tard RTVE pugui reclamar el cost econòmic de la suspensió i la nova convocatòria de l’examen d’oposició, així com les despeses de desplaçament i allotjament en què van incórrer els opositors citats a la prova fallida.

Sense sanció econòmica

A més de comptar amb el suport del seu sindicat, els dos imputats tampoc han percebut cap sanció econòmica i en el dia d’avui continuen percebent el seu salari públic a càrrec d’RTVE. Una de les primeres decisions de José Pablo López després d’arribar a la presidència de la corporació va ser la de personar RTVE com a acusació particular en la causa oberta per l’escàndol de les oposicions, a través de l’Advocacia de l’Estat. Precisament, una de les incògnites serà la pena que sol·liciti RTVE en l’escrit d’acusació, una vegada que conclogui la fase de diligències prèvies. De moment, la mera judicialització d’aquest episodi, que encara s’està instruint, va implicar la suspensió de la investigació interna.

El Conveni Col·lectiu d’RTVE estableix en el seu article 80 que qualsevol expedient ha de quedar suspès en cas que siguin objecte de diligències judicials, i en aquests casos no permet la suspensió d’ocupació i sou com a mesura cautelar. D’aquesta manera, els investigats per la filtració d’RTVE continuaran percebent el seu salari públic almenys fins que existeixi una sentència que, en cas de ser condemnatòria, vincularà RTVE a l’hora d’aplicar les sancions, que poden comportar fins i tot l’expulsió.

«Els fets declarats provats per resolucions judicials fermes vinculen la Corporació RTVE respecte dels procediments disciplinaris que se substanciïn», assenyala el Conveni, que també estableix que aquestes sancions podran imposar-se «sense perjudici de la responsabilitat en què la persona treballadora hagi incorregut per aquests».

És a dir, que més enllà de les accions internes que puguin aplicar-se als dos implicats en cas de ser condemnats, RTVE també podrà exigir responsabilitats pels fets. En aquest cas, una de les qüestions que queda en l’aire és la responsabilitat econòmica de l’episodi, que va obligar a suspendre una convocatòria per a 5.000 aspirants, amb les consegüents despeses, des del lloguer de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid, per realitzar la prova, fins als viatges i estada dels opositors que es van desplaçar a la capital des de diferents parts del món.

Sindicats, fora dels tribunals

El president d’RTVE va impulsar diverses mesures després del capítol negre de les oposicions d’RTVE. A més de destituir l’anterior responsable de Recursos Humans, assenyalat també per les filtracions, i de personar-se en el procediment judicial, l’actual direcció va emprendre una negociació del Conveni Col·lectiu per deixar els sindicats fora dels tribunals d’oposició, després de la implicació d’UGT en la filtració de l’últim examen.

Notícies relacionades

Rufián i ERC xoquen pel front d’esquerres: ¿quins motius hi ha darrere i com queda la seva relació amb Junqueras?

Els experts del Govern veuen «viable i constitucional» limitar la compra especulativa de vivenda a Catalunya

La modificació del conveni, publicada al BOE a finals de novembre, va fixar una nova composició dels tribunals d’oposicions. Si fins ara les organitzacions sindicals podien designar la meitat dels seus membres –cinc de deu–, ara serà la direcció d’RTVE qui designi tots els seus integrants. L’acord, que va ser avançat per EL PERIÓDICO, va ser subscrit per UGT, SI i USO, i s’hi van oposar CCOO i CGT, i estableix que «la Direcció de la Corporació RTVE designarà les persones treballadores que hagin de conformar els comitès de valoració com a membres titulars o suplents», i triarà també el president dels esmentats tribunals, que es reduiran i passaran a tenir un màxim de cinc membres.

A més, estableix que no podran designar-se com a membres del tribunal «directius» de la corporació, però tampoc «representants unitaris o sindicals de les persones treballadores o que ostentin càrrecs sindicals». En el primer esborrany del text, s’exigia també que els vocals d’aquest òrgan no poguessin haver tingut càrrecs en sindicats en els últims cinc anys. Una restricció temporal que ha quedat eliminada en la versió final.