Quan la festa se celebra sense tu

Però aquest any tot se’n va en orris per a l’eurofan espanyol a causa de la retirada de TVE per la participació d’Israel. Només hi ha una cosa pitjor que veure suspendre’s aquella festa de la qual tenies tantes ganes: que se celebri igualment, però sense tu. El FOMO consegüent és de cavall. I el curtcircuit aquí resulta ser doble, perquè a sobre ets tu el que ha decidit absentar-se, mogut per causes que no tenen res a veure amb les cançons, ni amb els intèrprets, sinó amb una qüestió candent de l’esfera política internacional.

Notícies relacionades

L’arquitectura, escultura descomposta

Israel celebra mantenir-se a Eurovisió i condemna el "boicot"

És un episodi de turment existencial, digne d’expansions tràgiques a l’estil drama queen per als grups organitzats i col·lectius que viuen amb passió el festival any rere any, i no únicament per a ells. Perquè, si estàs en contra de la retirada d’Espanya per una qüestió política, s’entén que el teu emprenyament sigui èpic, però, si els teus principis s’alineen amb el veto a Israel, potser és encara pitjor: ens trobem davant d’un dur dilema íntim, un fatal "vull i no puc".

Eurovisió no és només festa, també és memòria emocional, recolliment familiar, un nosaltres desfermat. ¿Com portes que la consciència ideològica es carregui el teu ritu sentimental? ¿I veure que els altres celebren la festa tan alegrement sense tu? De vegades, cal pagar un preu. TVE planeja continuar amb el Benidorm Fest, però no hi ha color, i menys encara sense el caramel que el guanyador vagi a Eurovisió. Només un canvi de format audaç podria injectar-li tensió. Potser massa: ¿s’atrevirien a fer-lo amb cançons que representessin les comunitats autònomes.