Quan la festa se celebra sense tu
El ganador del Festival de Eurovisión 2025, JJ, de Austria. /
Qui ho hauria dit quan Eurovisió era aquell festival decadent que TVE va relegar a La 2, però avui aquest concurs de cançons (sí, això és el que és) exerceix un paper d’aquelarre motivador, una festassa per compartir amb els amics o la família, un ritual carregat de connotacions transversals: sentimentals, geopolítiques, relatives a l’orgull queer o a la representació d’algun nínxol desatès. ¡Ei, corre el rumor que hi ha fins i tot claus musicals!
Però aquest any tot se’n va en orris per a l’eurofan espanyol a causa de la retirada de TVE per la participació d’Israel. Només hi ha una cosa pitjor que veure suspendre’s aquella festa de la qual tenies tantes ganes: que se celebri igualment, però sense tu. El FOMO consegüent és de cavall. I el curtcircuit aquí resulta ser doble, perquè a sobre ets tu el que ha decidit absentar-se, mogut per causes que no tenen res a veure amb les cançons, ni amb els intèrprets, sinó amb una qüestió candent de l’esfera política internacional.
Notícies relacionadesÉs un episodi de turment existencial, digne d’expansions tràgiques a l’estil drama queen per als grups organitzats i col·lectius que viuen amb passió el festival any rere any, i no únicament per a ells. Perquè, si estàs en contra de la retirada d’Espanya per una qüestió política, s’entén que el teu emprenyament sigui èpic, però, si els teus principis s’alineen amb el veto a Israel, potser és encara pitjor: ens trobem davant d’un dur dilema íntim, un fatal "vull i no puc".
Eurovisió no és només festa, també és memòria emocional, recolliment familiar, un nosaltres desfermat. ¿Com portes que la consciència ideològica es carregui el teu ritu sentimental? ¿I veure que els altres celebren la festa tan alegrement sense tu? De vegades, cal pagar un preu. TVE planeja continuar amb el Benidorm Fest, però no hi ha color, i menys encara sense el caramel que el guanyador vagi a Eurovisió. Només un canvi de format audaç podria injectar-li tensió. Potser massa: ¿s’atrevirien a fer-lo amb cançons que representessin les comunitats autònomes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetat editorial Es pot defensar racionalment la immortalitat? Un assaig proposa una resposta
- Activitat parlamentària Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència
- L’actualitat del club blanc Mbappé: "Això del genoll equivocat no és veritat"
- champions league El Barça es recrea amb el Madrid
- Apunt Nou, deu i onze
