L’entrevista que Lady Di va necessitar i que tindrà Urdangarin

Dijous vinent viurem una de les cites televisives més esperades de l’any. Iñaki Urdangarin trencarà el seu silenci en La 2 Cat, en el programa Pla seqüència, en el qual, en una conversa conduïda pel periodista Jordi Basté, veurem per primera vegada l’exduc "Empalmat" (així feia broma ell mateix amb el seu títol en alguns correus electrònics que van aparèixer amb el cas Nóos) parlant de les seves vivències més personals. L’expectació pel que dirà supera fins i tot la generada pel recent llibre del rei Joan Carles, perquè, en aquest cas, no parlem d’un intent de reconciliació narrat per tercers, sinó d’un Iñaki parlant de si mateix, i en català, sobre el seu pas per la presó, la seva separació de la infanta Cristina (¿parlarà d’Ainhoa Armentia? ¡Tant de bo!) i la seva voluntat de començar de zero. El gran dubte és si entrarà en el cas Nóos, en la seva responsabilitat o en l’actualitat de la casa reial, que des de la institució s’observarà amb molta prudència. Ell vol evitar polèmiques, i això marcarà els límits del que sentirem.

Acte de supervivència

Aquesta setmana, que hem parlat tant de l’entrevista més icònica de la reialesa moderna, la de la BBC a Lady Di el 1995, les comparacions són inevitables. Aquella conversa de Diana amb Martin Bashir no va ser només una revelació mundial: va ser un acte de supervivència. Diana necessitava un espai en el qual explicar la seva soledat, el seu dolor i la seva falta de protecció en la institució. Avui sabem, gràcies al llibre Dianarama, que la BBC va obtenir l’entrevista mitjançant enganys i manipulacions. El periodista li va explicar que el príncep Carles li estava sent infidel amb la mainadera i que ella fins i tot s’havia quedat embarassada i havia hagut d’avortar. També li va dir que a la casa reial tenien gravacions i àudios secrets d’ella. Lady Di va pensar que donar aquesta entrevista era l’única oportunitat d’explicar la seva veritat davant una maquinària mediàtica i palatina que l’havia silenciat i arraconat. La seva motivació era emocional, urgent i gairebé desesperada.

Notícies relacionades

L’arquitectura, escultura descomposta

Israel celebra mantenir-se a Eurovisió i condemna el "boicot"

En canvi, l’entrevista d’Urdangarin neix d’un lloc completament diferent. No hi ha engany ni pressió. Hi ha estratègia i un desig evident de girar full. Després d’anys sentint versions, filtracions i titulars, vol recuperar el control del relat i donar una explicació ordenada de la seva vida recent. Basté, a més de periodista, és amic seu, cosa que garanteix un to amable i una conversa pensada per mostrar un Iñaki més humà i menys associat a l’escàndol. Per a ell és crucial que l’entrevista no danyi la institució, especialment després dels moviments gens elegants de Joan Carles, amb els quals no vol ser comparat. Les motivacions, per tant, no poden ser més diferents. Lady Di va parlar per alliberar-se; Iñaki Urdangarin parla per ressituar-se. Ella necessitava trencar un silenci que l’estava destruint i protegir la seva imatge i els seus fills. Ell necessita ser escoltat sense polèmica per poder reconstruir una vida professional i personal més enllà del judici mediàtic permanent.

Dues entrevistes lligades a la monarquia, dos moments històrics, dues intencions oposades. I dijous descobrirem fins on està disposat a arribar Urdangarin en el seu intent de tancar una etapa que encara pesa més del que ell voldria. Les Mamarazzis tenim les crispetes preparades. ¡Que arribi ja dijous.