"Vaig entrar de grum i em retiro sent director"

Amb prou feines uns quants dies abans de Nadal, José Luis Fernández deixarà enrere la primera fila del tràfec turístic de Barcelona i la intensitat de treballar per a un dels principals grups hotelers de la ciutat. Ho canviarà per la pau de les muntanyes de Monforte de Lemos (Galícia) i per acompanyar els últims dies dels seus longeus pares. El contrast serà total per al director general dels apartaments de luxe Suites Avenue del passeig de Gràcia i dos hotels més, que als 23 anys va ser contractat per fer de grum a l’aleshores incipient cadena Derby Hotels, sense saber que ja no s‘acabaria movent d’allà. "Vaig entrar per a tres mesos, i acabo la meva carrera professional com a director després de tota una vida a la mateixa empresa", resumeix a aquest diari.

Fernández recorda com si fos ahir l’entrevista que li va fer Jordi Clos, fundador del grup, que llavors arrencava la seva companyia amb els hotels Derby, Gran Derby i Astoria. Era 1988 i hi havia anat per una oferta al tauler d’anuncis del centre on havia començat a estudiar Turisme. "Clos em va dir que tots els grums a Derby eren futurs directors, amb responsabilitat i compromís". Aquell trimestre al peu del canó va insuflar a l’estudiant la vocació i la "passió" que no havia trobat en altres camps, quan va començar Empresarials o Informàtica, o quan va treballar en un hospital, com a taxista o en seguretat, entre altres intents. "Potser ell va veure alguna cosa en mi de la qual jo no era conscient", rememora.

El cuc del turisme va ser tan intens que després d’acabar els tres anys de carrera va fer un màster en EADA, va perfeccionar idiomes i es va enfocar en aquesta progressió que li havien dibuixat. No li van caure els anells per començar pujant equipatges, acompanyant hostes o fent check-ins a preu fet. "Cal començar des de baix per conèixer bé l’hoteleria", diu aquest professional, que sempre ha combregat amb la màxima del seu CEO: "Els directors no han d’estar en un despatx, sinó operatius per l’hotel i en contacte permanent amb hostes i treballadors". Per això Fernández va semblar sempre omnipresent.

El 1989 ja era recepcionista; el 1992, cap de Reserves i Recepció; el 2001, director de Gran Derby; el 2003, director del Claris Hotel & Spa, de gran luxe, i des del 2017 ha fet triplet com a director de Derby, Gran Derby i Suites Avenue. En gairebé quatre dècades ha vist la constant evolució del turisme a Barcelona. "Quan vaig començar només hi havia hostes de dilluns a divendres, els caps de setmana els hotels estaven buits", assenyala.

Va viure l’apogeu que van portar els Jocs Olímpics, però també les crisis de 1993, el 2008 i la pandèmia. Ha sigut testimoni també del boom turístic i la importància estratègica del visitant de luxe, que tan bé coneix. Als apartaments s’allotgen tant viatgers d’oci que busquen per dies o setmanes una ubicació i disseny únics (l’edifici va ser renovat el 2009 per l’arquitecte Toyo Ito), com visitants de negocis o per motius mèdics.

‘Guardià’ en la pandèmia

Notícies relacionades

Elsa Peretti, de la Barcelona antifranquista a musa de Warhol: el documental que repassa la seva vida

Miró i els Beatles, en el regne d’Ubú

Precisament, en el pitjor de la covid i el forrellat hoteler, va exercir insòlitament de guardià dels apartaments de luxe i supervisor d’altres hotels de la cadena. Va residir uns mesos al Suites Avenue, en soledat i envoltat de luxe, custodiant-ne el manteniment fins a la reobertura. Ara sembla un somni, en un passeig de Gràcia desert, que contemplava des de la seva talaia, just davant la Pedrera.

Fernández, que encara no ha complert els 62 anys, mai va pensar a penjar el vestit tan jove, però les circumstàncies personals l’han impulsat. "He tingut dos pares, el biològic i el professional, que ha sigut Jordi Clos", reflexiona. "I el primer ara em necessita". Explica que els seus progenitors, de 92 i 88 anys, es van instal·lar a Barcelona –on ell va néixer– però fa uns anys van tornar a la seva Galícia natal. Viuen sols a la seva casa de Monforte de Lemos i l’hoteler ha decidit que vol esprémer amb ells aquella etapa final de la seva vida. "Me’n vaig amb pena, però amb la satisfacció d’acompanyar-los", afegeix.