‘The Hague’, judici a Putin a Girona

Teatre polític, farsa i surrealisme s’uneixen en The Hague, una obra de teatre que fabula amb la idea de l’enjudiciament al president Vladímir Putin i als seus sequaços al Tribunal Internacional de la Haia. La dramaturga i directora ucraïnesa Sasha Denisova, resident a Barcelona, porta a escena la guerra al seu país amb una obra que va estrenar després de la invasió d’Ucraïna l’any 2022. Ho va fer a Potsdam (Alemanya) amb actors ucraïnesos exiliats. The Hague arriba al Teatre Municipal de Girona aquest dissabte en el marc del Festival Temporada Alta, on es veurà en una única funció en búlgar i amb subtítols en català en una producció del Teatre Nacional Ivan Bazov de Sofia, dirigida per Galin Stoev.

Putin i els homes poderosos que el secunden –alguns dels quals morts en circumstàncies estranyes– apareixen al banc dels acusats en aquesta farsa distòpica. Tot el que passa és fruit del somni d’una nena ucraïnesa que és alhora testimoni i fiscal. Ella busca les respostes al seu cap perquè al món real no les veu per enlloc. Amb una estructura shakespeariana i humor a l’estil de Monty Python, l’obra mostra Putin com mai s’havia vist abans, entre realitat i ficció.

"El 40% del text és real, està documentat. L’obra incorpora declaracions dels mateixos personatges", assenyala Stoev, que després de veure-la a Polònia va aconseguir estrenar-la al seu país, Bulgària. L’estrena en la temporada 2023-2024 al Teatre Nacional va suposar tota una prova de foc atesa la situació política al seu país amb l’auge de partidaris de l’extrema dreta pro Putin. "Cinc dies abans de l’estrena, l’actor que interpretava el cap del Servei Federal de Seguretat [antiga KGB] va rebutjar el paper pensant que l’enverinarien", recorda.

Es van quedar fins al final

Tot i que alguns membres de partits radicals van fer una mica d’esvalot al començar, van acabar callant, absorts en el que veien. "L’art té el poder de transformar la realitat. L’obra els va enganxar. Alguns no van aplaudir a l’acabar, però es van quedar fins al final".

Tant l’autora com el director dubten seriosament que algun dia Putin sigui portat davant el Tribunal Internacional. Però jutjar-lo en escena pot ser que serveixi per a alguna cosa. "El meu objectiu era mostrar als europeus a qui ens enfrontem. Putin i la seva gent són assassins d’alt nivell, però també són friquis, estúpids i perillosos". Denisova, que acaba d’estrenar la seva nova obra, Golem, a Amsterdam, explica que The Hague li deu molt "al teatre de l’edat mitjana que es feia a les places". La seva peça "és una sàtira contra la tirania". Per a l’autora, aquesta obra és més necessària que mai: "El primer any de guerra, el conflicte a Ucraïna semblava més real que ara que han passat tres anys i mig. Ho hem normalitzat, però morir sota les bombes no té res de normal". Per a ella, l’estrena a Girona és especial: "Coincideix amb el moment d’una elecció difícil per a Ucraïna davant el pla de 28 punts presentat pels EUA per posar fi al conflicte".

Notícies relacionades

Miró i els Beatles, en el regne d’Ubú

La jutge frena la pretensió de Sixena d’"interrogar" tècnics del MNAC

Per a Stoev, "cal deixar clar qui és l’agressor i qui la víctima". Ha notat que tant al seu país com a d’altres de l’Est hi ha molta gent pro Putin, cosa que la sorprèn. "És com si tinguessin la síndrome d’Estocolm", diu el director, que a l’estiu deixarà d’estar al capdavant del Teatre Nacional de Tolosa (França). Explica que va viure l’estrena de The Hague al Teatre Nacional de Bulgària a Sofia com un petit miracle. "Va ser una experiència increïble, un test que va posar a prova la independència del teatre davant el poder. Em va sorprendre que volguessin estrenar l’obra –admet–. En la primera funció a Sofia, el públic no sabia si havia de riure o plorar. Parlem de coses molt recents, molt reals". El text barreja el més esborronador i cruel de la guerra amb la ironia, l’absurd i la fantasia. "Es pot interpretar com una versió trash d’Alícia al país de les meravelles, un viatge a l’infern amb tocs d’humor i de conte de fades. La mirada innocent d’una nena a la guerra li dona un toc inquietant i aporta una mica d’esperança".

El director és la incapacitat dels festivals europeus per programar The Hague amb rapidesa: "Si volem estar en l’avantguarda, Europa ha de tenir més capacitat de reacció. A França és especialment frustrant el temps que es tardar a arribar a un festival, de vegades són anys". "Aquesta producció és necessària ara", afegeix per acabar.