Buenri: «Mai vaig pensar que la màquina tornaria així: el que estic vivint és una autèntica explosió»

Es viu amb moltíssima il·lusió. Mai havíem esperat que això passés d’aquesta manera. Sempre hem tingut molt èxit i molta feina a Catalunya. L’estranger és una experiència nova que és superxula. El HÖR Berlín ha sigut molt gratificant. La veritat és que és molt guai. Però també s’ha de dir que fer bolos i passar-te el dia viatjant té una part dura i vius amb molta solitud, sobretot quan vens de ser ‘dj’ resident.

El retorn de la màquina: ¿es podia esperar aquest nou cicle que es va obrir després de la pandèmia o ha sigut un cop de sort?

Jo no esperava que es revisés d’aquesta manera tan salvatge. A escala mundial el que ha tornat és el hard en general. A Catalunya, però, la màquina ha tingut una explosió recent que ningú entén. A més, ara la màquina té públic a Espanya: Galícia, Sevilla, Granada, Màlaga, Burgos… I vas allà i els xavals se saben les cançons. No ho esperàvem. És una passada. Hem pujat al tren i estem disfrutant moltíssim, defensant aquest estil, com hem fet sempre. Estem molt agraïts que això estigui passant.

En aquest retorn, ¿què preval o hauria de prevaler: el ‘remember’ pur i dur o la reactualització del gènere?

‘Remember’ pur i dur no. Nosaltres fem molt actual. Ho vull aclarir. Aquest 22 de novembre fem el ‘remember del Xque?, però ja fa dos anys que punxem actual. Podem recórrer a grans temes alguna vegada. Però basem les nostres sessions en màquina actual, perquè si els xavals estan descobrint la màquina, hem d’oferir el producte màquina actual, que és igual de valuós. La màquina que es fa avui és collonuda, amb productors com Xavi BCN, Ruboy, D-vstor, Neno, Gerard Requena, Fraktal. I em deixo molta gent. Quan érem residents al Xque vam tardar molts anys a fer un ‘remember’ perquè sempre volíem punxar actual. Viure del ‘remember’ és com viure d’un enterrament. Hem de viure del que es fa ara, que hi ha molt bona música. Màquina actual, i ‘remember’ quan toqui ‘remember’.

¿Com s’ha arribat a aquest punt tan àlgid de la vostra carrera i de la vostra música, i, en general, de la música màquina?

Quan hi va haver el confinament, vam haver de reinventar-nos: vam crear el canal de Mákina Legends a Youtube, vam pujar sessions fetes a casa… Tot això va generar una nova escola entre els pares maquiners morts de fàstic a casa, amb una disco a casa. Ho van reviure. I els seus fills, que havien estat mamant música màquina des que eren nadons, ho van descobrir. Tot això i el retorn del hard han fet reviure el passat i donar-li nova vida.

¿Com ho has viscut amb les teves dues relacions musicals més pròximes –DJ Sisu i, sobretot, Pastis–?

Seguim igual que sempre. Amb Pastis som amics des dels 16 anys, és el meu germà i hem portat la nostra carrera sempre a dos. I encara ho vam disfrutar com quan teníem 16 anys. Sisu és el meu amic, el conec des que era una criatura. És una persona que sempre he admirat.

D’una banda, la vella escola que va viure la màquina als anys noranta i, d’altra banda, els Gen Z que s’han abocat a la descoberta maquinera: ¿com veus la relació entre aquestes generacions maquineres diferents?

Avui ens ve més gent jove que gent gran. La mitjana del públic és entre 18 i 30 anys.

¿I com conviuen ‘dj’ de la teva generació amb els ‘dj’ Gen Z?

Sempre he pensat que en la joventut hi ha l’èxit. El futur és seu, de la gent com jo. Actualment, col·laborem molt amb Adrián Mills a 240kmh, amb una forma de vida i de ball que valoro moltíssim. A més, són d’aquí. M’agrada unir-me amb els nous talents. Sempre pots aprendre molt. També hi ha Amygdala, l’Aleix, un artista que admiro moltíssim. Amb la seva dona, Gea. Tenen un talent impressionant. Amb l’Aleix acabem de treure un single, ‘Mi olla descontrola’. Encara estem en un punt que Pastis i jo podem aportar alguna cosa a l’escena. Ajuntar joventut amb maduresa és superpositiu.

¿Quin paper hi té una generació pont, com la d’Andrés Campo, amb qui acabes de fer un face2face recent a València?

Conec l’Andrés des de l’any 2000. Vam connectar ja a l’inici, però mai havíem tingut l’oportunitat de col·laborar. L’equip de 240kmh ho va fer possible. Punxar amb ell va ser una autèntica bogeria. Va ser una explosió.

Abans has parlat dels bolos, que són molt durs. ¿Quin lloc té avui la figura del ‘dj’ resident?

Està obsoleta.

¿La trobes a faltar?

La trobo a faltar moltíssim. Ser ‘dj’ resident és superxulo: tens el teu club i el teu públic fidel. I t’exigeix oferir una cosa nova cada cap de setmana. Punxar sis o set hores a la teva sala et fa millor. Si et passes el dia de bolos pots acabar repetint temes perquè funcionen i es pot tornar una cosa molt mecànica. Avui la filosofia que es porta és la del festival agrupant molts ‘dj’.

Notícies relacionades

Ànima bakala: el retorn gamberro de la màkina que connecta la vella escola amb la Generació Z

Després d’Oques Grasses, ¿Joan Dausà a l’Estadi Olímpic?

Més enllà de la màquina, també has explorat el techno com Dave.it. ¿Com conviuen les teves dues ànimes?

Soc amant del techno des de sempre i ho faig per plaer. No busco triomfar en el techno perquè es requereix molta dedicació i amb Buenri ja tinc prou feina. Però justament ara una agència de Madrid, HireOut Bookings, em vol fitxar per apostar per la meva banda techno i hardgroove. Al final, disfrutaré perquè estimo la música i el que m’agrada és punxar.