Una olor coneguda

La corrupció cotitza a l’alça. Un altra vegada. I al parquet on els dos grans partits es creuen denúncies per veure qui erosiona més el valor del contrari, les accions beneficiades són les d’un tercer: Vox.

L’efecte del record de la dictadura ha durat prou per recopilar dades preocupants que evidencien un augment de la desmemoria històrica i una creixent tendència a reconvertir-la en simpatia cap als que no volen criticar-la. Un altre cop, Vox. S’expandeix el temor que el temps de llibertat hagi passat en va.

Els vents que erosionen la democràcia bufen amb força. La condemna al fiscal general de l’Estat ha sentenciat la pitjor de les hipòtesis. La que mantenien les veus coneixedores de les sensibilitats del Suprem donant per descomptat abans del judici el veredicte de culpabilitat. Amb alegria els instigadors, amb preocupació els que ja van assenyalar aquell tribunal com a màxim exponent de la politització de la justícia. I tant la celeritat inusitada com l’avanç d’una conclusió encara pendent de redactar ajuden a donar-los la raó.

En vista de tot el que es coneix, de ben poc van servir els testimonis dels 12 periodistes que van reiterar haver accedit al correu original uns dies abans i que la seva font no va ser García Ortiz. De menys, que les proves fossin tant escasses com dubtoses tant per a la mateixa Fiscalia com per a l’Advocacia de l’Estat i les dues magistrades que presenten uns vots particulars. I de res serveix tampoc que Miguel Ángel Rodríguez es ratifiqués ostentosament en la seva mentida original sense tenir cap conseqüència.

Quan Isabel Díaz Ayuso diu que "avui el món sap el que està passant a Espanya", encerta la meitat perquè segons a qui li ho pregunti, el món també pot conèixer la tesi contrària a la seva. Que "l’espanyol que va vèncer l’aparell de l’Estat" ho va aconseguir per ser la parella de la presidenta que va polititzar el seu cas. Parella que, a l’espera de judici per frau fiscal i falsedat documental, acaba de comprar un segon àtic allunyant la dramàtica alternativa que va exposar en el judici: marxar del país o suïcidar-se.

Com bombes de rellotgeria

Com si de bombes de rellotgeria es tractés, la gran explosió es va produir hores després de la detenció a Almeria de vuit persones amb el president de la Diputació al capdavant per l’assumpte de sempre: presumptes destreses en la contractació. Dos germans seus també estan sent investigats per l’UCO.

El polèmic òrgan de la Guàrdia Civil ha conclòs a més que el cas Koldo, que és cas Ábalos, no pot entendre’s sense el cas Santos Cerdán León (Milagro, Navarra, 4 de maig de 1969).

Notícies relacionades

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

El penúltim secretari d’organització del PSOE i segon consecutiu enjudiciat per una trama suposadament triangular ha sortit de la presó sabent que tot Espanya parla de la Paqui, la seva dona. Les seves despeses despreocupades van alertar els seus socis i van deixar en mera actuació els laments de la dona per la detenció i entrada del seu marit en presó preventiva fa cinc mesos.

Ell ho nega tot i diu que espera "que la veritat s’imposi". Però la veritat és esmunyedissa i se li busquen alternatives. Les sospites s’eixamplen, els informes negatius es filtren, els indicis s’eleven a conclusions i l’opinió pública intueix que alguna cosa fa olor de podrit a Espanya. Una altra vegada.