La novel·la ‘fracassada’de Cercas que va fer història

La novel·la ‘fracassada’de Cercas que va fer història

MARC MARTI

1
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

Abans del sonat llançament d’Anatomía de un instante (2009) i de llançar-se a l’oceà amb la gran autòpsia literària al 23F i, per extensió, a la Transició, Javier Cercas era, mai millor dit, un mar de dubtes. "¿Com se’m va acudir escriure una ficció sobre el 23 de febrer? ¿Com se’m va acudir escriure una novel·la sobre una neurosi, sobre una paranoia, sobre una novel·la col·lectiva?", es flagel·la l’escriptor en les primeres pàgines d’un llibre, híbrid d’història, memòria i narrativa, que a Espanya es va devorar com una crònica i a França i a Itàlia es va llegir com una novel·la. "Qui sap si a hores d’ara el tinent coronel Tejero no serà sobretot per a molts un personatge televisiu", reflexionava Cercas en la introducció.

Després vindrien les llistes del millor de l’any i el Premio Nacional de Narrativa del 2010 i les preguntes es respondrien soles, però hi va haver un moment en què Cercas no sabia ben bé si el que havia escrit era una "raríssima versió experimental" d’Els tres mosqueters o el superb testimoni d’una fenomenal patacada. Perquè, en efecte, Anatomía de un instante va néixer (i va morir) com a novel·la i va tornar a la vida com a assaig sui generis protagonitzat per Adolfo Suárez, Manuel Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo.

Notícies relacionades

Certa dignitat

Tres figures a la seva manera heroiques que, com ha explicat Cercas en repetides ocasions, "arribaven d’un passat equivocat per construir un futur encertat". Els únics que es van mantenir asseguts als seus escons quan Tejero i els colpistes van irrompre al Congrés amb la pistola a la mà. ¡Com no s’havia d’escriure sobre ells! "Incapaç d’inventar el que sé sobre el 23 de febrer, il·luminant amb una ficció la seva realitat, m’he resignat a explicar-ho. El propòsit de les pàgines que segueixen consisteix a dotar d’una certa dignitat aquest fracàs", va escriure Cercas fa 16 anys. Amb fracassos com aquest, ¿qui necessita victòries.