L’home fort de la productora Filmax

Nascut a la localitat gallega de Santiago de Cereixido el 1947, establert des de finals dels 60 a Barcelona i mort ahir a Miami, als 78 anys, Julio Fernández responia perfectament a l’estirp de productors i distribuïdors cinematogràfics espanyols fets a si mateixos: va començar des de zero en la indústria i va assolir una més que notòria i influent posició amb el pas dels anys i de les pel·lícules.

Fernández estarà sempre identificat a la firma Filmax –i al seu recordat logo "Filmax presenta..."–, va ser vicepresident de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), conseller en la junta directiva de l’Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA) i un dels que va estar darrere, en qualitat de patró, de la fundació privada ESCAC.

Fantàstic pur i dur

Un home fort industrialment parlant, en definitiva, que va produir i va distribuir pel·lícules de signe molt diferent i va ser un dels principals artífexs de fer reflotar a Catalunya un cine fantàstic pur i dur que competia a Sitges i assolia renom internacional gràcies a estar rodat en anglès i al concurs de cineastes d’aquí (Jaume Balagueró, Paco Plaza, Luis del Madrid) i algunes de les principals figures de la sèrie B nord-americana (Brian Yuzna, Stuart Gordon, Jack Sholder). La proposta es va anomenar Fantastic Factory, va durar del 2001 al 2007 i va donar com a fruits Arachnid, Faust. La venganza está en la sangre, Dragon, la secta del mar, Darkness, Rotweiler, La monja, Beyond-The reanimator i Romasanta. La caza de la bestia.

Això del fantàstic no era nou per a Fernández, que ja havia coproduït el primer llargmetratge de Balagueró, Els sense nom (1999) –del qual recentment s’ha fet una versió en format de sèrie televisiva auspiciada per Filmax–, i va estar darrere d’altres títols punters del fantàstic i terrorífic espanyol com les quatre entregues de [·REC] repartides entre Plaza i Balagueró.

Notícies relacionades

El paper de la moda en la detenció de Maduro

La comunitat sorda, al centre

Filmax es va fundar als anys 50 i va produir drames i comèdies com La casa de Troya (1959) i Españolear (1969). Fernández va adquirir l’empresa el 1987 i li va atorgar les seves senyes d’identitat, compartint ideari, costos i distribució amb una altra firma pròpia regida amb el seu germà Carlos Fernández, Castelao Productions S. A. Unes senyes que acceptaven des del cine de consum instantani fins a projectes de més substància.

A més dels films de terror esmenats, uns quants exemples significatius de Filmax i Castealo són les tres pel·lícules de Manolito Gafotas, segons el personatge creat per Elvira Lindo; Buñuel y la mesa del rey Salomón; el documental sobre el concert d’OT realitzat per Plaza i Balagueró; El maquinista; El lobo; l’animació P3K: Pinocho 3000; Tapas i Covardes, de José Corbacho-Juan Cruz; la sèrie Películas para no dormir; La vampira de Barcelona; Te estoy amando locamente; El mestre que va prometre el mar, i les recents La fúria i Frontera. Fernández va ostentar el càrrec de president de Filmax Entertainment fins al 2010.