‘Anatomía de un instante’, el 23 F segons Cercas, s’estrena com a sèrie

"Em semblen xifres aterridores i crec que denoten molta incultura sobre la història del nostre país, promoguda per les institucions i potenciada per la desinformació que ens assola", lamenta Alberto Rodríguez, que amb la seva nova incursió en la ficció televisiva –La peste (2018) va ser la primera– mira de contribuir a revertir aquest fenomen.

La història s’esborra

"La generació de la qual parlen aquests sondejos o bé ha perdut la memòria de la Transició o bé no ha arribat a tenir-la, i per això no saben el que diuen. La història s’oblida, s’esborra. Hi haurà un moment en el qual Adolfo Suárez serà només el nom d’un aeroport, i val la pena intentar que això tardi el màxim possible a passar".

En Anatomía de un instante, el sevillà adapta la investigació literària homònima que Javier Cercas va portar a terme sobre la Transició i els seus protagonistes a partir d’un moment i un gest molt concrets de l’intent de cop d’Estat perpetrat el 23 de febrer del 1981. "Ja havia explorat aquell període des de diversos enfocaments al llarg de la meva carrera i no sentia la necessitat de tornar a fer-ho", recorda el director amb referència a algunes de les seves pel·lícules anteriors, com La isla mínima (2014) i Modelo 77 (2022). "Però, al llegir el llibre, em vaig adonar que Cercas havia aconseguit crear un relat nou d’una història ja coneguda, compost d’incomptables ramificacions. Em va seduir tant que vaig comprendre que no podia dir que no".

Composta de quatre episodis d’uns 50 minuts cada un, la sèrie arriba demà a Movistar Plus+ coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco. Replicant parcialment l’estructura narrativa del llibre de Cercas, utilitza els seus tres primers capítols per analitzar els antecedents de l’intent colpista des dels punts de vista dels únics tres líders polítics que no es van ajupir quan els militars colpistes van començar a metrallar les parets del Congrés.

El primer retrata Suárez, que havia passat de vendre rentadores a exercir successivament de cap provincial del franquisme, director de Televisión Española i president del Govern –i tan amic del rei Joan Carles que solia treure’l d’amagat del palau del Pardo al portaequipatge del seu Seat 127–, i que a l’utilitzar les lleis franquistes per desmuntar el vell règim es va posar en contra l’Església, els empresaris i tots els partits polítics. "El més fascinant de la seva figura és que era capaç de seduir a tots", opina Rodríguez.

"Si es reunia amb un falangista, el convencia d’estar a favor seu, i si es reunia amb un comunista, aquest sortia de la trobada dient: ‘Adolfo ens entén perfectament’". Per donar-li vida, Álvaro Morte va rodar les seves escenes amb un imponent nas prostètic enganxat al rostre. "Manejar postissos sempre comporta un risc per a un actor, perquè corres perill de generar una màscara que t’allunyi del personatge", explica l’intèrpret de La casa de papel. "El meu objectiu no va ser oferir una imitació pura i dura de Suárez, que podria haver resultat farsesca, sinó capturar una energia i un esperit que li fossin fidels".

El gran "oblidat"

En el seu segon episodi, Anatomía de un instante posa el focus en el líder comunista Santiago Carrillo, que a la seva tornada a Espanya des de l’exili va forçar la legalització del seu partit, i que per a això es va veure obligat a reconèixer la corona, renunciar a la bandera republicana tricolor i variar el rumb del seu partit virant-lo cap a la socialdemocràcia. Eduard Fernández, encarregat de donar-li vida, defineix Carrillo com "el gran perdedor i oblidat" de la Transició. "Li va passar per sobre un vendaval anomenat Felipe González, i per això no ocupa el lloc que mereixeria tenir en la nostra història, perquè va fer molt per la Transició".

Per la seva banda, el tercer se centra en el llavors vicepresident primer del Govern, el general Manuel Gutiérrez Mellado, que va dur a terme una tasca essencial per al desmantellament del règim que ell mateix havia contribuït a instaurar i mantenir. L’aclaparadora interpretació que Manolo Solo ofereix sota la seva pell s’acompanya, afirma l’actor, d’"un treball de caracterització destinat a capturar l’energia pròpia de la seva edat i les maneres d’una persona que, a causa del seu bagatge militar, maneja el seu cos de manera molt particular". En el seu quart capítol, la sèrie recorre a la imaginació per reconstruir el judici militar al qual es van enfrontar els considerats com a principals instigadors del 23F, els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i el tinent coronel Antonio Tejero.

Notícies relacionades

El Trafalgar Pizza Club, subcampió mundial

Excel·lència femenina en els Premis Woman Madame Figaro

A través de la seva recreació, Anatomía de un instante ens recorda quant exigeix la política d’esforç tant per mantenir diàlegs com per fer sacrificis i concessions. "Suárez, Gutiérrez Mellado i Carrillo es van immolar, per les seves pròpies idees però sobretot pel bé comú –recorda Rodríguez–. Tots tres van ser titllats de traïdors, perquè van renegar del seu passat amb la intenció de construir el futur i progressar".

El seu retrat, afegeix, convida a ser utilitzat a tall de mirall al qual els polítics actuals farien molt bé de mirar-se. "La voluntat de diàleg entre ells fa molt temps que està completament trencada, i els seus discursos s’han convertit en una cosa tan simple i tan interessada que manquen de tot sentit. La política no és això. Crec que, d’aquí uns anys, alguns dels que ara ens representen s’avergonyiran de com ho van fer".