"‘Sexo a los 70’" vol trencar prejudicis, el desig no té edat"

La veritat és que a mi el que m’agrada és crear. Creo a través de personatges, escrivint llibres i els guions dels meus curts, i dirigir, d’alguna manera, també és posar el meu punt de vista en la història, i és una altra manera de crear. Tinc aquesta part creativa, que m’encanta. I un dia vaig dir, ‘¿per què no dirigir?, ¿per què no provar i obrir aquesta porta, a veure què passa?

La cinta [disponible a Movistar] aborda un tema del qual no se sol parlar gaire: la sexualitat en la tercera edat. ¿Què l’ha portat a abordar el tema? ¿Alguna experiència pròxima?

Un dia estava al meu despatx pensant quins temes podria tractar en el meu segon curt, que no s’haguessin tractat i necessitessin una mica de veu i de llum... I en aquell moment, vaig rebre la trucada de tots els matins de la meva mare. I parlant amb ella em va passar pel cap com serien les relacions que tenen els meus pares. El típic que mai vols pensar i que em feia vergonya preguntar. I vaig pensar, ¿què passa allà? Al final li vaig preguntar, i després vaig trucar a amics que em van explicar un munt d’anècdotes. En la meva petita investigació vaig descobrir un moltes històries que m’anaven explicant, que hi ha gent que té molt pudor, altres que es tanquen completament, altres que de sobte estan disfrutant de la sexualitat amb aquesta edat... i que hi ha marques inspiradores com la de joguines per a adults Lelo [un dels col·laboradors del curt] que advoquen pel benestar integral sexual a qualsevol edat.

Amb aquest títol, ¿volia provocar, fer reflexionar o només explicar una història franca? [Marga, una viuda amb una vida monòtona es veu sorpresa quan la seva neta li organitza una cita a través d’una app fent-se passar per ella. Al principi es resisteix, però després es llança a conèixer a Agapito, fan de la batxata]

Sexo a los 70 convida a la reflexió i a treure aquest pes i aquest dramatisme que se li dona a la sexualitat. La realitat és que, si Déu vol, tots arribarem a aquestes edats, i no passa res per normalitzar certes coses, de certs canvis que ens passen al nostre cos. Així és la vida i cal acceptar-ho, però no per això hem de renunciar a disfrutar del nostre desig. Es disfruta d’una altra manera, perquè el nostre cos canvia, però no s’ha de renunciar al sexe. Crec que aquesta història pot ajudar a trencar prejudicis, perquè al final el desig no té edat. Espero que serveixi perquè comencem a alliberar-nos en aquest sentit.

¿Ens falta parlar més d’això?

Sí, cal intentar relaxar-se i parlar d’una manera natural perquè al final és la vida mateixa, i disfrutar de la sexualitat és una part de la vida.

¿L’humor ajuda?

Sempre he pensat que l’humor, la comèdia, serveixen molt per transformar la mirada que de vegades tenim sobre les coses. És com un gran bàlsam que treu densitat i dramatisme. Quan ens riem de les coses, tot sembla entrar molt millor, ¿oi? És una actitud que intento practicar també en el meu dia a dia, perquè aquesta manera d’entendre la vida me la fa molt més lleugera i suportable.

Té grans comediants a la seva pel·lícula.

Mentre escrivia el guió pensava en Fernando Colomo com Agapito. A ell l’admiro moltíssim, és un grandíssim director i maneja molt bé la comèdia. Li vaig portar el guió i va acceptar. No m’ho podia creure. Ara he descobert un actor meravellós, supermetòdic, que m’ho va posar tot superfàcil. M’encantava veure’l en el set de rodatge amb la seva música, preparant-se una escena en la qual balla. També surt Mamen García, amb la que he treballat com a actriu abans i té una gran vis còmica, però el seu personatge té un arc interpretatiu molt complex: comença d’una manera determinada i en 18 minuts es transforma. També volia a Javier Bódalo, i, és clar, com que emulem un First Dates, li agraeixo molt el cameo a Carlos Sobera. Finalment, Laura Candil, que fa de neta. És el seu primer treball, però quan la vaig veure en el càsting em va encantar.

El curtmetratge no para de rebre premis, ¿es veu guanyant els Goya?

Lògicament, al teu cap sempre somies. Si ha d’arribar arribarà, però si no, el camí ja és un premi. El dia que van anunciar que Sexo a los 70 havia entrat a la shortlist (els 15 curts preseleccionats dels quals al final queden cinc finalistes) no parava de plorar de l’emoció, perquè tots els que ens dediquem a fer cine sabem com és de difícil arribar fins allà.

Notícies relacionades

Mor José Luis Cienfuegos, director de la Seminci

Catalunya llança un satèl·lit per a proves amb 6G

¿Pensa continuar dirigint?

Sí, m’han posat damunt la taula un guió que no és meu, però que volen que dirigeixi jo. Si tot va bé, a finals de l’any que ve estaré rodant la meva primera pel·lícula. A finals d’aquest mes viatjo a Lanzarote per rodar una sèrie, i a principis de l’any vinent tinc a les Canàries el rodatge d’una altra pel·lícula.