Rosalía lidera el catolicisme pop

«Rosalía aconseguirà el que no ha aconseguit la meva àvia en la seva vida: que vagi a l’església». Fa un parell de setmanes que alguns usuaris fan broma –o no, ja ho veurem– a les xarxes socials després de la caòtica aparició mariana que va fer Rosalía per anunciar llavors el llançament del seu quart disc, Lux, a Callao (Madrid). La catalana és l’última d’una sèrie d’autors espanyols que han abraçat la iconografia catòlica i que han regat de fe i espiritualitat les seves propostes culturals, si bé és cert que la seva obra sempre hi ha estat influïda. Rosalía va anticipar aquesta temàtica en la seva primera entrevista sobre el projecte, en el pòdcast Radio Noia, quan va compartir la necessitat de viatjar cap al misticisme com a resposta a la frustració pel món terrenal. «Jo tinc un desig que sé que aquest món no pot satisfer», va dir.

Treballs plens de verges, creus, monges i «cançons que m’entren a dins», com deia el personatge de Macarena García en la pel·lícula La llamada, adaptació del musical també creat el 2013 per Los Javis (Javier Calvo i Javier Ambrossi) sobre una adolescent a qui se li apareix ni més ni menys que Déu. Aquella obra es va convertir en fenomen, va passar al cine i es va adjudicar reconeixements i públic. La pel·lícula es va estrenar el 2017, el mateix any en què Rosalía va publicar el seu àlbum de debut Los Ángeles. Aquell any, a Espanya es declarava catòlica un 70% de la població, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Els estudis dels anys successius mostren que el percentatge de creients va anar disminuint fins caure a un mínim històric el 2023: el 51%. Pel mig van créixer fenòmens com Rigoberta Bandini, que té un cançoner carregat de mística i que en la seva primera entrevista amb aquest diari (2020) va dir: «Quan vaig començar a escriure, em vaig gravar un mantra: ‘He vingut a connectar la gent amb Déu a través de la meva música’. Déu és el que tu vulguis». El seu últim treball, ja ho veuran, es titula Jesucrista Superstar (2025). També Los Javis van tornar a explotar la fe en l’esbojarrada sèrie La Mesías (2023).

Temps convulsos

La sensació general ara, potser marcada per una onada de catolicisme pop, és que hi ha un repunt de la fe en els temps convulsos que vivim. I el refugi de l’espiritualitat crida molt l’atenció en temps de deriva autoritària, crisis i futur incert. «La fe és molt lliure i dúctil i s’adapta movent-se en diferents canals, contextos, cultures i suports. La fe mou muntanyes i l’espiritualitat emergeix en productes culturals perquè la cultura també té una dimensió transcendent. És una resposta natural en temps convulsos», reflexiona Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Des de la caiguda de creients de 2023, el percentatge s’ha mantingut per sobre sempre del 54%, i en l’últim baròmetre del CIS, el d’aquest octubre, va pujar fins al 56%. A l’espera de dades, el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, va assegurar que percep «un renovat interès juvenil per l’espiritualitat», quan ser li va preguntar per Lux.

Notícies relacionades

Porta i Bermúdez, renovadors de la marca BCN

La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys

Des d’una altra òptica històricament explotada, adoptant la iconografia religiosa per transgredir –recordin Madonna–, Zahara es va vestir de Verge per a la portada del seu àlbum Puta (2021). «La fe és un recurs molt utilitzat pels artistes: de vegades és un impuls interior propi, d’altres és una picada d’ullet a la societat en la qual viuen. En altres ocasions és simple escàndol», defensa Díez. El que és evident és que els símbols religiosos continuen tenint significat.

La catalana es presenta en la portada de Lux com una monja, figura a la qual defineix com a «ciutadana celestial». Per un parell de setmanes la publicació del seu àlbum no coincideix amb l’estrena en cines de la guanyadora de la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià, Los domingos, oportú film d’Alauda Ruiz de Azúa sobre una adolescent que vol ser (oh, sorpresa) monja de clausura. En els últims anys, un pòdcast ha emergit com a fenomen amb el barroc i, ¡tatxan!, les monges com a objecte d’estudi, Las hijas de Felipe (Ana Garriga i Carmen Urbita). I de la ràdio al furor literari: el seu llibre va causar una expectació inaudita a la Fira de Frankfurt de 2023 i veurà la lux a Espanya el 21 de gener amb el títol Instrucción de novicias (Blackie Books). Però, ¿per què ara aquesta fascinació per les monges? «Són figures contraculturals avui dia. Fer-se monja és ara una provocació davant d’un món que viu en la matèria i menys en l’esperit», il·lumina Díez.