La xarxa de resistència antinazi de ‘mossèn Joan’ brinda a Núria Cadenes el premi Proa de novel·la

Als comandaments de tan socorreguda ruta d’escapament i donant vida a les pàgines de ‘Qui salva una vida’, el llibre amb què l’escriptora s’ha emportat els 40.000 euros del guardó , una plètora d’herois per accident amb què l’autora d’‘En carn i ossos’ vol reivindicar la bondat en moments especialment negres. «En aquest món que et diu constantment que has de ser tu i el teu melic, val la pena explicar que de vegades passa el contrari. Jo vinc de València, i la gent s’ajuda; hi ha gent que actua bé», reivindica Cadenes, instal·lada a la ciutat del Túria des dels anys 90 i que ja va abordar els estralls de la dana del 2024 en el seu relat ‘20 hores i 11 minuts’.  

L’escriptora, que venia de reconstruir la vida de Tiberi Flavi a ‘Tiberi Cèsar’ i de novel·lar l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló a ‘Guillem’, no ha hagut d’investigar gaire per construir el corpus narratiu de ‘Qui salva una vida’: el seu oncle avi Joan, explica, va impulsar des de la rectoria de Puigcerdà una d’aquestes xarxes d’evasió que travessaven la Cerdanya. ‘Mossèn Joan’, o ‘mossèn perdó’, com se’l coneixia al poble, no va aconseguir que Núria Cadenes fes la primera comunió, però dècades abans havia ajudat a travessar la frontera desenes de jueus, aviadors aliats i perseguits pel feixisme. No estava sol, és clar. Al seu voltant, un exèrcit accidental de capellans, monges d’hospital, comunistes de carnet, maquinistes de tren i taquilleres de cine conformaven la resistent xarxa antinazi de Joan Domènech. «Eren persones normals, gent que no esperes que faci coses extraordinàries, i no obstant les va fer», explica.

Durant anys, reconeix Cadenes, la història del seu oncle avi l’ha perseguit. «No sé per què no l’havia escrit fins ara. Potser per pudor. O per respecte a la meva família. Tampoc sé per què l’he escrit ara», apunta. Només que, en realitat, sí que ho sap: la culpa de tot, assegura, la té Carlos Zanón, escriptor i comissari de BCNegra qui va escoltar dir un dia que «literàriament és molt difícil escriure sobre la bondat». «És més fàcil fer-ho sobre la maldat», recorda citant l’autor de ‘Taxi’. Decidida a demostrar que la benevolència i la generositat també podien generar llibres importants, ha rescatat aquella història familiar i l’ha transformat, segons el jurat, en «una novel·la lírica, vibrant, guiada per una pulsió ètica que la identifica de la primera a l’última pàgina». Una narració cargolada al passat amb què la valenciana d’adopció continua aprofundint en el seu modus operandi: «agafar fragments de la realitat i fer literatura».

Notícies relacionades

La ultradreta i l’evangeli

Una emotiva reivindicació de la premsa local

Des d’aquesta frontera explica la història d’un personatge a qui coneixem sent brutalment colpejat per un antic agent de la Gestapo en una església catalana i que, fora ja de pla, va marxar a la República Dominicana per plantar cara a Rafael Leónidas Trujillo. «No és només la història d’un home, sinó de molts fils que ens parlen de tot el que passava en aquell temps», destaca l’autora sobre una novel·la que, a la venda a partir del 12 de novembre, reflexiona sobre els dilemes morals associats al bé i el mal i planteja «fins a quin punt fer el bé exigeix un sacrifici total». ‘Mossèn Joan’, per exemple, va acabar ‘desterrat’ per la jerarquia catòlica a Organyà, on va rebre la inesperada visita de l’oficial nazi que posa en marxa la novel·la.