"Si la cosa no canvia, deixo la docència": milers de professors catalans es planten en una vaga històrica

«Aquí hi hauria de ser tota la comunitat educativa. Les famílies i els nens també», continua Sandra. De fet, moltíssimes docents han acudit a la manifestació amb les seves criatures. Un nen llueix una samarreta groga en què ha escrit amb retolador: "Em manifesto per la meva mare, per les meves mestres i per mi". La seva mare és Marta, docent de Montornès, que ha assistit a la marxa amb el seu marit i els seus dos fills. Es manifesta per recursos per a "una inclusió que no és real" i per una educació pública i de qualitat per als seus fills, assegura.

«Si he d’escollir entre que m’apugin el sou —la reivindicació que centra les negociacions— o que millori tota la resta, ho tinc clar. Jo la pujada de sou no la vull si no milloren les nostres condicions de treball a l’escola i els recursos per atendre els nens», coincideixen convençudes Sandra, Laura, Mavi, Montse i Anna.

Recuperar la confiança de les famílies

Una de les urgències apuntades per Montse és recuperar la confiança de les famílies cap als centres. «Cada setmana rebo una amenaça que em denunciaran. I ho hem normalitzat, però no hauria de ser normal. Les professionals dels centres no estem protegides», lamenta. «Te’n vas de colònies, et passes 48 hores treballant, hores que no cobres i, quan tornes, la família et diu que et denunciarà, com se sosté això?», es desespera.

Totes assenteixen, tot i que afegeixen un «també hi ha coses positives, eh?». Per això són aquí. La vocació, una altra vegada. «Juguen amb això, però en el dia a dia a l’aula passen moltíssimes coses. Aquest nen no té mare, els pares d’aquell altre s’acaben de separar, a aquell altre no li renoven el lloguer… I aquests nens, qui els recull? Tu, com a tutora. Però mentre estàs sostenint aquests nens, qui està per la resta de la classe?», continuen.

Totes coincideixen que necessiten més personal. Logopedes, psicòlegs, infermers. «El meu dia a dia és fer d’apagafocs. Faig de bombera. Prenem decisions que no hem de prendre. Decisions mèdiques. Si cal fer una contenció a un nen. Però ho has de fer o el nen es farà mal a ell mateix o a algun company», es desahoguen abans d’acabar el seu relat amb un «volem poder ensenyar».

Catalunya s’ha despertat aquest dimecres amb talls de trànsit a les principals carreteres catalanes. Abans de les vuit del matí, grups de professors han aturat la circulació a la Meridiana, la Gran Via —a l’altura de la Campana—, la ronda Litoral a la Vila Olímpica i la ronda de Dalt, a Barcelona. Les protestes al crit de "lluitar també és educar" han tallat també el trànsit a la C-17 i la C-32, a Mataró. Els docents catalans feia setmanes que advertien que la vaga educativa convocada de manera unitària per tots els sindicats del sector per a aquest dimecres, 11 de febrer seria «alguna cosa gran».

"Mà estesa"

El Govern ha insistit a estendre la mà al col·lectiu i els ha emplaçat a una reunió el pròxim 19 de febrer en què els presentaran una proposta que inclou una pujada salarial. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que assumeix les funcions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, a causa de la seva baixa mèdica, ha fet seves la major part de les exigències dels convocants. «Això no va començar ahir, tinc l’orella ben parada a les seves reclamacions i tinc memòria. Recordo d’on venen: de la pèrdua de poder adquisitiu de dècades enrere. Cal continuar treballant amb la comunitat docent per assolir un acord que sigui just, que abordi la qüestió salarial i que sigui responsable», ha assegurat Dalmau.

A més dels talls de trànsit, les primeres protestes per reivindicar un augment de sou —un professor d’institut a Catalunya cobra 2.713 euros bruts, 521 euros menys que al País Basc— i recursos per atendre la creixent diversitat a l’escola —els dos temes en què més insisteixen els docents, tot i que la llista de motius és llarga— han bloquejat els accessos d’almenys 115 centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona, tant de primària com de secundària, que han començat la jornada de vaga amb problemes per obrir les portes a causa del sabotatge. Segons informa el sindicat CGT, el boicot als accessos afecta centres educatius de tots els districtes de Barcelona, així com d’altres ciutats de l’àrea metropolitana.

Notícies relacionades

El professorat català va a la vaga aquest dimecres pels sous, les ràtios i els recursos per atendre l’alumnat: «El sistema està completament desbordat»

El Govern respon a la vaga docent d’aquest dimecres amb una proposta de millora salarial condicionada als pressupostos

Malgrat l’anunci de serveis mínims d’un docent per cada tres aules, l’afluència de nens aquest matí a la porta de les escoles era inferior a la d’un dimecres qualsevol. Moltes direccions de centres havien advertit les famílies que l’escola no funcionaria amb normalitat i que el seguiment de la vaga es preveia gran, així que les famílies que tenien alternatives —en molts centres, les menys— han optat per no portar els nens a l’escola. Molt a contracor, en molts casos, ja que la setmana de Carnaval és una de les més divertides de l’any i avui tocava «un pentinat divertit».

Suport de les associacions de famílies

Des de l’aFFaC, la federació d’AFA més gran de Catalunya, tant a primària com a secundària, amb més de 2.400 AFA federades que representen gairebé 600.000 famílies, donen suport a la protesta docent. «Les famílies no ho vivim com un conflicte sectorial, sinó com un problema que afecta directament la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles. Cada dia veiem com l’infrafinançament crònic, la manca de personal i la mala planificació tensionen les escoles i instituts públics», assenyalen en un comunicat en què defensen «una educació pública de qualitat per a tothom». «Sense professionals dignament reconeguts i sense inversió real, no hi ha escola pública forta», conclou el col·lectiu.