La violinista compromesa

La cèlebre violinista Anne-Sophie Mutter inaugura avui la nova temporada del cicle Palau 100 amb un concert amb obres de Beethoven i Txaikovski amb l’aclamat violoncel·lista Pablo Ferrández i l’experimentat pianista Yefim Bronfman. Cada una de les seves visites al Palau de la Música es viu com un autèntic esdeveniment. Anne-Sophie Mutter és una de les artistes més valorades de la clàssica des que amb només 13 anys va sorprendre el món fent el primer concert amb la Filharmònica de Berlín apadrinada per Herbert von Karajan. El 1982 llançava un disc amb la prestigiosa formació, el primer d’una àmplia col·lecció amb el segell Deutsche Grammophon.

Des de fa uns anys és qui ajuda nous i extraordinaris intèrprets a donar-se a conèixer. I presta atenció especial a la música composta per les dones d’avui. Acaba de gravar Likoo, de la compositora iraniana Aftab Darvishi (Teheran, 1987). "Espero que sortirà aviat. Continuo amb l’objectiu de gravar totes les obres que s’han escrit per a mi; en tinc una dotzena i vull gravar-les en un disc. Una és el quartet per a corda núm. 6 Estudi sobre Beethoven de Jörg Widmann", comenta amb aquest diari recordant la peça que va estrenar amb Pablo Ferrández, Ye-Eun Choi (violó) i Vladímir Babeshko (viola). "En Pablo és un grandíssim violoncel·lista", ressalta encantada de tornar amb ell al Palau de la Música Catalana. El seu concert s’emmarca en una gira per Europa que es va aturar a Zúric dijous, on va fer aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO via telefònica.

Necessitat de música

Les sales on actuen són plenes. Mutter nota un interès renovat per la clàssica. "Tot i que vivim en un món complex, i malgrat la crisi financera, a la gent li cal reunir-se i escoltar una música que el transporti a una altra dimensió. Jo també ho necessito". Fa anys que és en el sector però continua sentint que cada concert és únic. "La música remou emocions; per això és tan poderosa. N’hi ha prou amb veure la força que té Les set portes d’Israel, de Kristoff Penderecki", diu citant la poderosa obra simfonicocoral de 1997 per celebrar el tercer mil·lenni de la ciutat de Jerusalem.

Notícies relacionades

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

La música puja i els preus també ho faran

Mutter té molts projectes al davant, especialment amb la seva Fundació. "Donar veu a les dones compositores és un dels meus objectius", destaca l’artista. Ja ha encarregat una altra obra a Golfam Khayam, una altra compositora iraniana compatriota de Darvishi que, a diferència d’aquesta, es manté al seu país d’origen. "A banda de la igualtat, m’amoïna l’augment de feminicidis al món. Moltes dones estan en perill", apunta. És la seva manera de contribuir a un món millor, d’implicar-se en causes socials mitjançant el que sap fer més bé. "La música, com l’art, et porta a explorar i experimentar. Et permet no solament sortir de la zona de confort, també per protestar i posicionar-te. És important mantenir-se ferm i defensar allò en què creus. N’hi ha prou amb veure què van fer a Prokófiev i Xostakóvitx a l’URSS i com van desafiar a la seva manera al règim. O Gubaidulina, compositora a qui durant molts anys no van permetre sortir del país. Ella també es va mantenir fidel a les seves idees".

¿Com veu les noves generacions, els intèrprets que ara en tenen 20 i s’obren camí? "No m’agrada generalitzar perquè cada músic és únic. No podem comparar, com no es pot comparar un Picasso i un Matisse. Cadascú té el seu lloc en la història de la música". La gran diferència entre els seus començaments i els dels qui ho fan avui són les xarxes socials i la proliferació de pantalles. "Els músics ara poden ser més lliures respecte als grans segells discogràfics. Poden arribar a la gent per mitjà de les xarxes socials i tenir un canal propi. L’única part dolenta és que molts joves es tornen esclaus de l’apunt i això els pren temps de contemplació i d’estudi. La música és molt més que un mercat. La música significa amor i dedicació. No s’hauria de fer ningú músic per diners. L’art no va d’això".