En el multivers de Ben Wheatley

Fa ja un parell de dècades que Ben Wheatley dona senyals del seu inquiet talent. O, dit d’una altra manera, que ens treu de l’endormiscament amb ficcions recolzades sovint en codis familiars (del terror, el thriller o la ciència-ficció en particular), però alhora personals en les trames, imatges i interseccions tonals. En la seva trobada amb fans i premsa al festival de Sitges, va assegurar ahir que no veia una cohesió en la seva filmografia. ¿Falsa modèstia? ¿Negació del concepte autoria? L’enginy fosc, la reivindicació creativa de la cultura pop dels 60 i els 70, la sàtira surrealista, la devoció per l’acció: tot això ho és.

Després de madurar en publicitat i televisió, va començar a rodar pel·lícules de culte instantani gairebé sense descans: Down terrace, Kill list (que va rebre a Sitges el Méliès d’Argent a la millor pel·lícula europea), Turistas, A field in England… Van arribar pressupostos considerablement més grans, com els de High-Rise i Free fire, però poc feia preveure que Wheatley acabaria treballant amb 140 milions de dòlars a Megalodon 2: La fossa. Per ell no és millor una pel·lícula petita que una de gran només per ser petita: "Només són desafiaments diferents. Com a espectador, veig de tot: des d’una pel·lícula artística dels 70 a una sèrie, passant per gameplays de Minecraft a Youtube", va explicar.

Just després de la seva pel·lícula més cara, Wheatley n’ha rodat una de les més modestes (pel que fa a pressupost): Bulk (Oficial Fantàstic Competició), experiment de ciència-ficció sobre l’art i el plaer d’explicar històries en què un sol escenari, una misteriosa casa, serveix de portal a múltiples universos. Al començament de l’acció, ni tan sols els personatges centrals saben gaire bé en quina classe d’història estan ficats. Sembla un misteri noir, i de fet, l’aparent periodista Corey Harlan (Sam Riley, per quarta vegada rodant amb Wheatley) té verí corrent per les seves venes, com Edmond O’Brien a Con las horas contadas. Però la pel·lícula acaba recorrent lúdicament i crípticament molts altres gèneres, sovint amb la més estranya música de sintetitzador com a acompanyament.

Influència del còmic europeu

Notícies relacionades

Maite Casademunt: "Estimo la passió per destacar, per no passar desapercebuda"

El premi Impulsa Cultura reconeix el projecte Fastt

Segons Wheatley, la influència més gran va venir de la llibertat del còmic europeu, presumiblement el dels 70, sobretot. A la pel·lícula es cola fins i tot una referència verbal a la mítica revista Métal hurlant. "Havia escrit una novel·la gràfica [Kosmik musik] i havia estat fent coses també per a [la revista de còmics britànica] 2000AD, i l’acte d’escriure còmics em va obrir la ment: la part de ciència-ficció, els estils visuals que utilitzo, l’aspecte nouvelle vague… Tot va sorgir una mica d’allà".

Després de sorprendre rodant un idil·li gòtic com Rebeca i una pel·lícula sharksploitation com Megalodon 2: La fossa, ¿amb quins gèneres li agradaria jugar? Tot el que esmenta sona bé: "Vull fer un western, un musical, un film més abstracte que també es basaria en la música… També he escrit una pel·lícula de ciència-ficció una mica més directa que Bulk, amb alguna cosa de l’esperit de Buck Rogers i Flaix Gordon i tecnologies similars a les utilitzades en l’entrega inicial de Star wars de 1977".