¿Un Sónar menys barceloní?

Inquietud davant el futur del Sónar després que els seus tres creadors (Sergi Caballero, Enric Palau i Ricard Robles), així com el quart codirector (Ventura Barba), es desvinculin d’aquest festival que al llarg de 31 anys ha posat un accent d’avantguarda a l’agenda barcelonina. Parlar del final del Sónar sona precipitat, però sí que és veritat que s’acaba una era.

¿Què ha passat? Els directors històrics planejaven la seva sortida des que, el 2018, van vendre la seva part majoritària a Superstruct, multinacional que ara ha precipitat el seu cessament. Aquí hi ha l’arrel d’aquest embolic: mentre que el Primavera Sound és, per ara, amo del seu destí (conserva la majoria en els seus tractes amb Yucaipa Companies), el Sónar va haver d’assumir llavors que el seu control se li escaparia de les mans. Era difícil d’imaginar una derivada que el situés enmig d’un assumpte tan agre com la guerra de Gaza (al quedar Superstruct, el 2024, en l’òrbita del molt assenyalat fons KKR), però va passar, i les conseqüències dels teus actes no queda més remei per assumir-les.

Esgotament de la cúpula

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

És pertinent apuntar a un esgotament de la cúpula: el canvi de dates forçós i la vaga de riggers del 2019, el lapse pandèmic el 2020-21 i, aquest 2025, el boicot propalestí. Això d’aquest any ha sigut la gota: dies infernals, mirant de salvar patrocinis i amb un setge al festival que va capitalitzar l’actor més intransigent, el moviment internacional BDS, amb el qual la Comunitat Palestina de Catalunya va mantenir un pols intern, al discrepar de l’esbojarrada consigna flotant de "destruir el Sónar". És un detall significatiu, que ens diu que el Sónar és percebut a Barcelona, per la seva gent, com un esdeveniment que no guanyem res si ens el carreguem. Durant 31 anys, els fundadors es van guanyar un prestigi i van establir vincles fonamentals. Sense ells, el Sónar ho hauria tingut molt més difícil per parar el cop. Van fer de para-xocs. I ara, la marca es visualitza com "més KKR" que abans.

El nou director, el belga François Jozic, l’ha posat Superstruct (on se situa el festival Brunch Electronik, que ell va crear), i li correspondrà reconduir aquesta sensació inicial de deslocalització emocional en un festival que no només ha treballat per al públic guiri i que ha sigut còmplice d’artistes del lloc com Rosalía, Miño de Elche, Bad Gyal, Maria Arnal o Arca. L’altre repte és el salt a Gran Via l’Hospitalet com a seu única, que planteja dubtes de funcionalitat. I que no s’oblidi que el Sónar sempre ha sigut molt més que una gegant rave.