DISTINCIONS

Dagoll Dagom i Tarta Relena, Premis Nacionals de Cultura

Els guardons que concedeix el Consell Nacional de la Cultura i les Arts també reconeixen l’artista plàstica Mari Chordà, el coreògraf Marcos Morau i els Castellers de Vilafranca.

Dagoll Dagom i Tarta Relena, Premis Nacionals de Cultura
2
Es llegeix en minuts
Laura Nuel

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, el CONCA, va anunciar ahir els Premis Nacionals de Cultura el 2025 al Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Els guardonats són: la companyia de teatre Dagoll Dagom, la formació musical Tarta Relena, l’artista plàstica Mari Chordà, el coreògraf Marcos Morau i els Castellers de Vilafranca. La companyia Dagoll Dagom ha sigut premiada per la seva trajectòria de 50 anys de carrera fent produccions teatrals i audiovisuals. Fundada per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, es van acomiadar dels escenaris amb magnificència en un espectacle especial al Festival Grec. La seva última representació de Mar i cel, un dels seus molts clàssics, va superar el curs passat el milió d’espectadors i continua a la cartellera a Barcelona. A finals de novembre s’estrenarà la versió cinematogràfica.

En el cas del grup Tarta Relena, les dues joves han sigut premiades per la seva proposta musical, en què exploren diferents estils de músiques vocals, utilitzant la zona del Mediterrani com a referència des del grec més antic fins a l’electrònica més avantguardista. Marta Torrella i Helena Ros introdueixen nous llenguatges musicals i escènics, però sempre partint de materials clàssics.

L’artista plàstica Mari Chordà ha sigut guardonada per la qualitat de la seva aportació artística i pel seu compromís cívic i cultural com a impulsora de projectes socioculturals i feministes. En el seu art es reivindica la llibertat a través de la bellesa i la normalització del cos femení. El Macba li va dedicar el 2024 una retrospectiva que va aconseguir que les noves generacions coneguessin la seva obra, positiva, plena de color i amb missatge inequívocament feminista. Va viure a París entre 1965 i 1967, on la seva obra es va impregnar de colorisme i formes sinuoses, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Va explorar temes com la sexualitat i la maternitat, anticipant-se al feminisme dels setanta. Com a activista i feminista, ha participat en nombrosos projectes col·lectius, com Lo Llar, a Amposta el 1968.

Fundador de La Veronal

Notícies relacionades

Marcos Morau, coreògraf reconegut i molt sol·licitat últimament, ha sigut premiat per la seva aportació al llenguatge de la coreografia i el moviment, combinant la dansa amb elements visuals, escenogràfics i narratius. Morau és el fundador de la companyia de dansa La Veronal, aclamada internacionalment.

Els Castellers de Vilafranca han sigut premiats per ser un dels referents més importants de la cultura popular catalana. Actualment, la colla està formada per més de mil persones de totes les edats i destaca per la seva innovació tècnica a l’hora de fer els castells i per la cura del benestar emocional dels seus membres. Amb la camisa verda com a símbol inequívoc d’identitat, la colla s’ha convertit en un referent absolut dins del panorama casteller, per la seva trajectòria, exigència tècnica i esperit innovador.