Sistemes que adquireixen emocions humanes

Jared Leto y Greta Lee en Tron: Ares.

Jared Leto y Greta Lee en Tron: Ares. / EPC

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Tot i que la jove CEO de l’empresa Encom té unes aspiracions més ecològiques que el megalòman directiu de Dillinger Systems en la seva recerca del revolucionari codi de permanència, les dues empreses rivalitzen de manera descarada per fabricar productes de consum alienador per al gran públic. Eve Kim, emprenedora jove que lidera Encom, l’empresa on treballava el personatge de Jeff Bridges abans de desaparèixer en el món virtual, vol solucionar els conflictes mèdics i alimentaris del món, però la seva companyia acaba de llançar en gran un joc anomenat ni més ni menys que Paranoides especials, victorejat en la seva multitudinària presentació per jugadors enardits.

La tercera entrega de la saga Tron proposa un equilibri complicat entre l’evolució digital i el que encara queda de la cultura analògica. Ho fa a partir d’una figura clara del gènere fantàstic i la ciència-ficció: la màquina que pren consciència i es rebel·la contra el seu creador. Com van fer els replicants de Blade runner, el programa de seguretat anomenat Ares, al qual dona vida orgànica Jared Leto, adquireix emocions humanes, les comprèn i pren les seves pròpies decisions. El que segueix és el més semblant a la lluita entre el bé i el mal a partir d’unes sofisticadíssimes criatures virtuals que adquireixes les qualitats dels déus de la mitologia grega.

Tron: Ares és bastant més entretinguda que Tron: Legacy, la seva predecessora, i no té la ingenuïtat visualment una mica démodé de Tron, el film fundacional. Es permet també divertides llicències, com les disquisicions d’Ares entorn de la música de Mozart i Depeche Mode, i comentaris sobre els temps en els quals existien disquets i no se sabia res del núvol.

Notícies relacionades

‘Tron: Ares’

Joachim Rønning (Estrena: 10/10/2025)