Barcelona, convidada d’honor
Falcones titlla de veto polític la seva absència a la FIL de Guadalajara
El novel·lista diu que la seva exclusió es deu al fet que escriu en castellà i és cristià i liberal, extrem que la comissària nega taxativament.
A Ildefonso Falcones, fix en la llista de best-sellers des que va debutar amb L’església del mar, l’ha sorprès no ser un dels 69 autors que representaran de manera oficial Barcelona a la FIL de Guadalajara, una absència que, va assegurar diumenge a les pàgines del Corriere della Sera obeeix a motius polítics i ideològics. En concret, assegura Falcones, que escriu i parla en castellà i és "un pare de família amb quatre fills homes, heterosexual, blanc, cristià, liberal". "Soc un apàtrida literari", lamenta.
"Entenc que hi pugui haver gent que se senti molesta o dolguda, però qualsevol selecció, i més una com aquesta, de tan sols 69 noms, implica absències", va explicar ahir en conversa amb EL PERIÓDICO Anna Guitart, comissària del programa de Barcelona a la FIL i encarregada de confeccionar una llista bilingüe encapçalada per Eduardo Mendoza, Javier Cercas, Xavier Bosch, Andreu Martín, Carme Riera, Cristina Fernández Cubas i Carlos Zanón, entre d’altres. Sense ànim de polemitzar, sí que va remarcar Guitart que la seva és una llista "independent" políticament i editorialment en què, va emfatitzar, no hi ha cap discriminació per raons ideològiques ni lingüístiques.
Falcones, en tot cas, insisteix en el menysteniment sistemàtic i carrega contra la ciutat a la qual ha lligat la seva carrera literària. "Barcelona sempre ha sigut una ciutat universal, oberta i cosmopolita. Ara és provinciana, una perdedora. Qualsevol impuls nacionalista indica una regressió", denunciava al rotatiu italià.
- L’empresa Corominas deixa un deute de 200.000 euros
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- ÒBIT La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys
- La Vall d’Hebron tanca 272 llits a l’estiu per falta de diners
- Dades del padró La població estrangera de Barcelona es multiplica per 16 des de finals del segle XX
