D’Isis a una màscara de Zàmbia

El xilè Ernesto Ottone Ramírez, subdirector general de Cultura de la Unesco, va ser l’encarregat de presentar aquest "museu sense parets però ple de memòria", un ambiciós projecte que compta amb un pressupost d’uns 2.150.000 euros (finançats en bona part pel Regne de l’Aràbia Saudita) i que ha sigut desenvolupat en col·laboració amb la Interpol, organització a la base de dades de la qual figuren més de 57.000 objectes de valor cultural robats de museus, col·leccions i jaciments arqueològics de tot el món.

Francis Kéré, un arquitecte nascut a Burkina Faso que l’any 2022 es va convertir en el primer africà a guanyar el prestigiós premi Pritzker, és el responsable del disseny d’aquesta instal·lació virtual en la qual els visitants poden navegar a través d’una sèrie d’espais que contenen detallades imatges en 3-D dels objectes, acompanyades d’abundant informació sobre les seves característiques, la seva història i la seva importància, incloent testimonis dels membres de les comunitats a les quals pertanyien i de les quals van ser sostrets.

Reconstrucció digital

"Per descomptat, de molts d’aquests objectes disposem d’una informació molt limitada –va explicar Ottone–, però tot el procés de reconstrucció digital, amb ajuda de la IA, s’ha fet de manera escrupolosa, sense afegir res que no tinguéssim documentat". En el moment de la seva posada en marxa, el Museu Virtual d’Objectes Robats de la Unesco –que es podrà visitar a través de l’ordinador, el telèfon mòbil o els dispositius de realitat virtual– compta amb més de 250 objectes procedents de 56 països, des d’una màscara ritual de Zàmbia fins a una estatueta de la deessa egípcia Isis desapareguda a Líbia o un quadre del pintor suec Anders Zorn.

La previsió és anar enriquint la col·lecció, tot i que "en realitat –va apuntar Ottone–, el propòsit últim d’aquest museu és la seva pròpia desaparició; aconseguir almenys que les dinàmiques de recuperació i restitució facin que cada vegada hi hagi menys objectes per exposar".

De fet, la instal·lació virtual inclou una sala del retorn en la qual s’exhibirà patrimoni que ha sigut recuperat i tornat a les seves comunitats, "un espai d’esperança, de justícia i de benvinguda".

Notícies relacionades

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)

"Un arbre pot tenir un tronc molt gran i robust i una copa esplèndida, però si li treus les arrels, es mor. Això mateix passa al voltant del món a moltes comunitats que es veuen desposseïdes del seu patrimoni cultural", va declarar Francis Kéré, que en bona part de la seva obra, i també en aquesta instal·lació digital, ha agafat els baobabs del seu país com a principal font d’inspiració. "La cultura és l’ànima de totes les nacions i el valor que aquests objectes tenen per a les seves comunitats és indescriptible", va sentenciar l’arquitecte africà.

"Més que un museu –va concloure Ottone–, volem que això sigui una plataforma de referència per a tots els actors involucrats en la lluita contra el tràfic il·legal de béns culturals", una activitat criminal, va manifestar, que "esborra els records i no permet que la humanitat avanci".