Sònia Hernández: "La llei de drets culturals blinda que no hi haurà menys del 2% per a cultura"

Serà un canvi absolut perquè posarà el ciutadà en el centre de les polítiques públiques. Això significa que les empreses, les indústries, els equipaments, les administracions i tots aquells que conformem el sistema cultural que la llei recull tindrem com a objectiu principal garantir els drets culturals de la ciutadania.

¿Tindrà dotació econòmica?

Hi ha coses que recull aquesta llei que ja es fan i, per tant, tenen els seus pressupostos; naturalment, és desitjable que tots s’incrementin. El que ha de fer l’Administració és garantir que els que treballen en el sistema cultural català, que la llei enfoca en els drets culturals, tinguin els pressupostos necessaris. La llei recull que la Generalitat ha de destinar no menys del 2% del pressupost no financer i no finalista a cultura i drets culturals. L’antiga reivindicació del sector cultural del 2% per a cultura es marca per llei. És molt important perquè garanteix que quan hi hagi vaques magres no es podrà mossegar el pressupost de cultura per cobrir altres coses.

¿Com es fomentarà el dret a participar en la cultura?

Ho comparo amb fer esport. Quan era petita hi havia molt poca gent que practiqués. Ara en practica moltíssima i qui no en practica és conscient que hauria de fer-ho. L’hem integrat a la nostra vida. No per ser campions olímpics, sinó per participar en una activitat que fa més sana la nostra vida. S’ha de fer el mateix amb la cultura, que té molt a veure amb una vida saludable. Cada vegada ho tenim més clar. Aquí és clau l’educació. Hem de tenir motxilles educatives equitatives. Tots els alumnes han de tenir dret a l’accés a l’educació cultural i artística. En l’àmbit de l’educació formal, però també en el de l’educació no formal. Sabem que hi ha una bretxa important en les extraescolars. Hem de treballar molt amb el Departament d’Educació.

¡Visca!

Ja ho pot ben dir, ja. Tot això ha de començar a l’escola, perquè si no hi ha molts nois que es queden fora de la cultura de manera radical. L’educació i la cultura són un binomi indissociable.

¿Com treballaran amb el Departament d’Educació?

La llei diu que els dos equips han de treballar conjuntament. Ja hem posat en marxa un programa específic de cultura i educació que ens ha permès contractar 14 persones: un director del programa, dos tècnics que l’ajuden en els serveis centrals d’aquí [a la Conselleria de Cultura] i 11 persones que treballen inserides en els serveis territorials d’Educació de les diferents demarcacions. De moment, descriuen la situació en cada una d’aquestes demarcacions per després avançar en l’educació cultural i artística. Aquest equip treballarà durant tres anys i el meu objectiu és que es consolidi com un servei dins del Departament de Cultura per avançar no només en l’educació reglada sinó també en les extraescolars.

Molts centres d’educació artística superior són privats. ¿S’ampliarà l’oferta pública?

La norma inclou el foment de l’educació artística en l’etapa postobligatòria en col·laboració amb els departaments d’Educació i de Recerca i Universitats.

Per exemple, l’ESCAC, el gran planter cinematogràfic de Catalunya, és privat. Una part important de Catalunya Media City, el futur hub audiovisual de les Tres Xemeneies, es dedicarà a la formació professional i universitària. ¿Pública o privada?

S’està treballant molt en la definició del projecte de Catalunya Media City i de qui seran els agents que hi aniran. Nosaltres hem de treballar per les polítiques públiques, indubtablement. Però també és cert que les polítiques públiques s’han de desenvolupar dins d’un sistema cultural en què hi ha agents privats i agents associatius que reben diners públics i que per això tindran l’obligació de remar cap a la consecució dels drets culturals. A Catalunya Media City hi ha de ser molt important l’FP. Tenim bona formació a la part alta de la cadena de valor que és la producció audiovisual, però els productors ens diuen que encara fan falta tècnics de so, tècnics d’il·luminació, etc. Un gran esforç de Catalunya Media City serà en aquest sentit.

¿Com respiren les empreses culturals davant la llei, que preveu obligacions per a les que reben subvencions?

No creiem que la tramitació de la llei sigui gaire complicada perquè s’ha treballat en la participació de tots els agents que tenen alguna cosa a dir en l’àmbit cultural: socials, professionals en el sentit més ampli i polítics. Avui dia els agents privats que treballen en la cultura se senten part del sistema cultural. Són empreses i la seva vocació és fer negoci, però ja tenen present l’objectiu dels drets culturals. Cada vegada són més les que fan programes socials, de diversitat de públics o d’accessibilitat. Tenim algunes xifres de consum cultural de les quals ens hem de congratular. Però també tenim estudis que ens diuen que factors com l’origen social, una discapacitat, el lloc on es viu o el fet de ser dona són motius de bretxa en l’accés a la cultura. Hi ha agents culturals privats que ja fan programes específics per a aquests col·lectius. La llei blindarà això i ens ajudarà com a societat.

¿Les empreses que no compleixin les seves obligacions en drets culturals quedaran al marge de les subvencions?

Dic des del principi que aquesta serà la legislatura dels drets culturals. Segurament caldrà ampliar la llei amb decrets per a aquests casos. Però la llei arriba en un moment en què tota la gent que treballem en la cultura tenim clar que és un espai on es couen idees i que genera cohesió i canvis socials. Arreu del món, també a Catalunya, hi ha discursos d’odi que posen en risc la democràcia mateixa i defensen una cultura essencialista. La llei, precisament, pretén que tots tinguem de dret la nostra identitat cultural i reflecteix que aquesta identitat és diversa i està en constant conformació.

Avui mateix comença a Barcelona Mondiacult 2025, la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la Unesco. La meta d’aquesta conferència és arribar a consensuar una declaració que pressioni l’ONU perquè inclogui un objectiu de desenvolupament sostenible específic per a la cultura en l’Agenda post 2030. Segur que és un objectiu importantíssim, però ¿per què?

A l’Agenda 2030 hi ha 17 objectius i cap d’específic sobre la cultura. Entrar a l’Agenda com a objectiu vol dir que els països ho prioritzen. És un compromís global. Costa molt que els països arribin a aquests consensos.

Un dels eixos temàtics de Mondiacult és cultura i intel·ligència artificial. Amplis sectors creatius reclamen una regulació i, per començar, una compensació per haver-se utilitzat la seva feina per desenvolupar intel·ligències artificials generatives. ¿Què s’ha de fer?

És imprescindible regular. Les noves tecnologies poden ser molt beneficioses, però sempre arriben en un marc de desregulació o buit legal. Per descomptat, la regulació ha d’anar encaminada a la protecció dels creadors. Perquè és cert que les intel·ligències artificials es nodreixen, no només en matèria cultural i artística sinó en tots els àmbits, del nostre coneixement i aportacions. Segurament, també caldria limitar-ne l’ús fins que hi hagi una regulació, per no vulnerar drets creatius.

Notícies relacionades

¿La Viquipèdia ja no serveix com a aparador?

Nova edició de The District

¿Qui ha de regular?

La Unió Europea i qui tingui competències a Espanya. Això depassa les competències del Departament de Cultura. És important que tots siguem conscients dels riscos de l’ús d’aquestes tecnologies en absència d’una regulació, i també fomentar el respecte pel treball creatiu, que sempre està en perill.