‘Los domingos’, de Ruiz de Azúa, guanya la Concha d’Or

Té sentit que la Concha d’Or d’aquest any hagi anat a parar a una pel·lícula de temàtica religiosa, Los domingos, perquè tot apunta que la directora, Alauda Ruiz de Azúa, fa miracles. El seu primer llargmetratge, Cinco lobitos (2023), era una reflexió sobre la maternitat tan solvent que, misteriosament, molt per sobre de les seves possibilitats, es va convertir en fenomen a més de guanyar premis com tres Goyas i la Bisnaga d’Or al Festival de Màlaga. Gràcies a Querer (2024), no se sap ben bé com, la bilbaïna va fer que convertir una minisèrie en una reflexió punyent sobre l’abús sexual i l’asfíxia causada per la família semblés tasca fàcil. I ahir a la nit va guanyar el guardó més important de la seva carrera gràcies a la que, sens dubte, és la seva ficció més discutible fins ara.

A partir de la història d’una família que ha d’assimilar la idea que la seva filla de 17 anys vol fer-se monja de clausura, servint-se d’una posada en escena d’allò més convencional, Los domingos vol reflexionar sobre la pressió que el proselitisme religiós exerceix sobre la psicologia infantil i l’estigma que l’agnosticisme imposa sobre els que professen la fe catòlica.

La 73a edició del Festival de Sant Sebastià serà recordada, més que no pas per la Concha d’Or, pel suport a la causa palestina que han mostrat tant el mateix certamen com la immensa majoria dels assistents –especialment en la gala d’ahir a la nit–, un gest que s’hauria produït igualment encara que la gran guanyadora hagués sigut la pel·lícula que més mereixia ser-ho i que va haver de conformar-se amb el premi especial del jurat: Historias del buen valle, del mestre José Luis Guerín.

Altres guanyadors

Notícies relacionades

La crisi de la vivenda, el drama de tota una generació, puja als escenaris amb ‘Llogatera’

Vuit negocis inspiradors

El guanyador del premi a la millor interpretació protagonista –ex aequo amb la xinesa Zhao Xiaohong, de Her heart beats in its cage– va ser el basc José Ramón Soroiz, protagonista del drama LGBTI Maspalomas, de José Mari Goenaga i Aitor Arregi. És a dir: aquest any han competit quatre pel·lícules espanyoles i tres han aconseguit premis importants.

L’evident espanyolització del certamen donostiarra deixa clares les dificultats dels programadors a l’hora de trobar cine internacional de qualitat que no hagi sigut presentat en altres festivals. Així s’explica que els membres del jurat s’hagin vist inclinats a prendre la xocant decisió d’atorgar els premis a la millor direcció i al millor guió a una pel·lícula tan anodina com la belga Seis días en primavera, una de les pitjors del director Joachim Lafosse.