Regina Vila, psicòloga i investigadora: "Psicològicament aquesta època pot ser dura per als joves"

El malestar intern pot ser difícil d’exterioritzar, sobretot en la joventut, i en alguns casos es descontrola fins al punt que es busquen sortides desesperades per calmar-lo. Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa liderat per Regina Vila, psicòloga postdoctoral del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, conclou que el 25,9% dels catalans entre 16 i 22 anys s’han autolesionat alguna vegada, el 30,6% han tingut pensaments suïcides i un 10,6% han intentat llevar-se la vida.

¿Les dades proven que hi ha més malestar juvenil que mai?

Les xifres assenyalen que el malestar creix i, per tant, tot el que està relacionat amb conductes suïcides. Potser abans també passava, però no ho explicaven tant o no els ho demanaven de la mateixa manera. En tot cas, els índexs augmenten respecte als estudis de fa uns anys, si bé no passa només a Catalunya: ens movem en valors semblants a la resta d’Europa.

¿Quins factors incideixen més, els globals o els personals?

Els motius que més apareixen són els personals. En les entrevistes, un 80% esmenta el bullying, tot i que sempre sol ser un conjunt de factors. Hi pot haver problemes familiars, dificultats d’identitat, falta d’acceptació, problemes de parella, pressió acadèmica... I després hi ha la incertesa del futur, és clar, amb les guerres, el canvi climàtic, la precarietat...

Treballar molt ja no és sinònim de progrés, com abans.

Pots estudiar, tenir una bona formació, ser responsable, però això no et garanteix un habitatge, una feina estable o el nivell de vida esperat. Això fa que disminueixi la sensació de control i augmenti la de fracàs. És veritat que no falta menjar ni llibertat, com van patir generacions anteriors, però hi ha incerteses molt fortes que fan que, des del punt de vista psicològic, aquesta època pugui ser molt dura per a molts joves.

¿Les xarxes socials afecten?

No considerem que en siguin culpables directes, però sí que actuen com un element multiplicador. Un ús adaptatiu de les xarxes requereix certes habilitats que encara es desenvolupen en l’adolescència. Si tens un problema a classe o has patit una ruptura, per exemple, veure segons quins continguts pot augmentar el malestar. Ara bé, també poden tenir aspectes positius. La clau és la gestió del temps i l’ús conscient.

¿Com hi poden intervenir les famílies sense ser invasives?

L’adolescència és una etapa de distanciament, però és fonamental que hi hagi un espai en la família en què puguin explicar què els passa. Hem vist que joves que s’han intentat suïcidar no havien parlat amb ningú dels seus problemes. No es tracta d’interrogar ni de pressionar, sinó de crear un espai segur, de calma. Vivim en una societat molt accelerada i, de vegades, els fills poden sentir que els seus problemes no són prou importants per compartir-los amb els pares.

Notícies relacionades

El Papa visitarà Montserrat el 10 de juny abans de la Sagrada Família

Un jutge investiga una mort per cremades a Bellvitge

Si el bullying és un dels principals desencadenants, ¿com ho haurien d’abordar les escoles?

Les escoles són fonamentals, però no tot ha de recaure en els professors, que ja tenen prou responsabilitats. Calen recursos externs especialitzats que treballin dins de l’escola. Sense oblidar que, a fora, el suport social de la comunitat és clau. Es poden crear espais esportius, culturals o de lleure en què els joves facin el que els agrada sense pressió. Tenir un objectiu, sentir-se útil, formar part d’un grup actua com a protector contra aquest malestar.