Vallbona, territori de western

El barri de Vallbona és a només mitja hora del centre de Barcelona, però qualsevol diria que és en un altre planeta; aïllat pel Rec Comtal, les vies fèrries i l’autopista, preserva formes de vida ja erradicades del centre de la ciutat. "Allà, miraculosament, ha sobreviscut la vida rural, però ara està sota amenaça", lamenta José Luis Guerín, que ha dedicat al barri el seu setè llargmetratge. "El que més em preocupa és el futur que s’acosta per a la morfologia humana que habita el lloc, representant d’una diversitat que per a mi és gairebé utòpica". La pel·lícula Historias del buen valle és l’última de les que aquest any aspiren a la Concha d’Or a presentar-se i, gairebé segur, la millor de totes.

A través del film, mentre explora aquest lloc misteriós on el documental es confon amb la ficció –el mateix territori en el qual es mou bona part del seu cine previ–, el mestre barceloní captura moments de la vida a Vallbona. La pel·lícula funciona a tall de mosaic de testimonis: un home plora la seva dona morta, un altre assenyala on va ser la seva casa demolida i un altre comparteix la seva obsessió per parlar amb les plantes. Un grup es reuneix al costat de la riera per ballar, un quartet de vells amics discuteixen amb cordial vehemència i una parella es resisteix que la demència d’ell s’interposi en el seu amor mutu. Els diàlegs recullen una dotzena d’idiomes: una mare i la seva filla xerren en un dialecte africà; una família índia es cuida del seu hort; dues dones russes parlen de les repercussions de la guerra a Ucraïna.

Mentre contempla aquest tapís humà, Guerín dota l’espai de la mítica pròpia del western: una comunitat aïllada que funciona segons les seves pròpies regles, amb un saloon –el bar Els Xiprerers– on es canta, es balla i es beu, una amenaça disfressada de progrés –les obres de l’AVE– i un solo d’harmònica que emocionaria John Ford. Mentrestant, Historias del buen valle tria posar el focus en la determinació dels que s’han instal·lat al municipi al llarg de les dècades i han aconseguit construir un espai de vida compartida, però no cau en la temptació de romantitzar el seu objecte d’estudi. Parla de tensions veïnals, d’assetjament escolar, de suïcidis, i ni la serenitat de la seva mirada ni el seu inconfusible afecte amaguen la seva indignació. "L’espasa de Dàmocles que penja sobre Vallbona és l’auge dels nacionalismes brutals", adverteix. "La ultradreta basa el seu discurs en la problematització d’aquestes persones, i això fa molta por".

Notícies relacionades

Alta política, alta costura

Alejandro Sanz actuarà a l’RCDE Stadium el juny que ve

Reconeixement

Historias del buen valle suposa la tornada del director a la competició del festival donostiarra 24 anys després que, gràcies a En construcció (2001), obtingués el premi especial del jurat i iniciés un recorregut que va resultar estar ple d’altres guardons. Resulta impensable que la nova pel·lícula no acabi proporcionant-li un reconeixement almenys igual de valuós.