Sant Sebastià aplaudeix ‘Belén’, eficaç drama judicial feminista

Belén, la persona real en qui s’inspira la pel·lícula homònima dirigida i protagonitzada per Dolores Fonzi que va ser ahir presentada a concurs al festival de Sant Sebastià, en realitat no es diu Belén. Belén és el pseudònim triat per preservar el seu anonimat per part de l’advocada Soledad Deza, avui convertida en una coneguda activista pels drets de les dones a l’Argentina, mentre es revisava el cas judicial que havia provocat el seu empresonament injust durant anys.

El 24 de març del 2014, sense saber ni tan sols que estava embarassada, la jove va arribar a un hospital de Tucumán, al nord de l’Argentina, amb forts dolors abdominals. Després de dues hores hospitalitzada per un suposat cas d’abdomen agut, la policia va irrompre al lloc i se la va emportar detinguda, acusant-la d’haver-se practicat un avortament; en un bany ubicat a una ala llunyana de l’edifici s’havia trobat un fetus rebutjat. Els prejudicis i errors com una casa que van marcar el consegüent procés penal es van encarregar de declarar-la culpable.

Centrant-se en els esforços de l’equip defensor encapçalat per Deza, que encarna la mateixa Fonzi, Belén recrea un viacrucis judicial que va acabar amb l’absolució de Belén i que avui és considerada una de les fites que més van influir en l’explosió de la Marea Verda, moviment de protesta fonamental per a la posterior aprovació de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs el 30 de desembre del 2020. La rellevància social de la pel·lícula és indubtable atès el moment en què veu la llum, quan el Govern ultradretà de Javier Milei amenaça de tirar per terra tant aquest com altres èxits assolits pel feminisme. "La pel·lícula mira de donar esperança, perquè confirma que a través de la lluita es canvien les coses", va afirmar ahir Fonzi en el certamen basc.

Més discutible, això sí, és el mètode formulari i previsible que la pel·lícula utilitza amb la noble finalitat d’agitar consciències. El seu no és sinó un altre relat d’una heroïna abnegada disposada a arribar fins on faci falta a la recerca de justícia fins i tot si això provoca amenaces a la seva integritat física, amanit amb testimonis esgarrifosos, lloes al treball en equip, injustos revessos processals, herois i malvats perfectament delineats i discursos finals catàrtics, entre altres estereotips creats per tantes intrigues judicials prèvies.

Similitud amb ‘Argentina 1985’

Notícies relacionades

Mor Claudia Cardinale, gran mite del cine italià

El Petit Liceu, 25 anys d’òpera per a nens

En aquest sentit, Belén manté similituds extraordinàries amb Argentina 1985 (2022), l’aclamat drama històric que també va recrear un procés cèlebre des de la perspectiva dels advocats –en aquell cas, l’històric judici a les Juntes pels crims de lesa humanitat perpetrats durant la dictadura patida pel país sud-americà– i el director del qual, Santiago Mitre, no només és productor de Belén sinó també parella de Fonzi.

El que distingeix la nova pel·lícula d’aquesta predecessora és la qüestionable gosadia de la qual la seva actriu i directora fa gal·la, tot i que hi haurà qui ho anomeni impudícia, al convertir el seu propi personatge en l’heroïna –posant-li a la boca més d’un al·legat èpic– mentre redueix la víctima al paper de convidada de pedra en la que en realitat és la seva pròpia història, o ho hauria d’haver sigut.