De Shakira a Bad Bunny: les residències de concerts, la tendència que captura el gran públic i irrita els molt fans

Una tendència que arrossega cert historial (menció per a Michael Jackson i els 50 concerts que havia d’oferir a l’O2 Arena, de Londres, el 2009, frustrats per la seva mort), però que ha cobrat força després de la iniciativa d’Adele, l’agost del 2024, de realitzar 10 concerts exclusius en un estadi ‘pop-up’, d’utilitzar i desmuntar, ubicat a Múnic (730.000 entrades venudes). Palmaris avantatges per a l’organització: notable retallada de les despeses de viatges i producció. Tot i que cada cas pot presentar variables pròpies. «Amb Adele, hi ha un factor humà: ella té un fill i és una mare molt implicada, per això ara no fa gires. Però li van proposar instal·lar-se durant unes setmanes en una casa pròxima al recinte i es va avenir a fer-ho», explica Neo Sala, creador i CEO de Doctor Music, que va portar Adele a actuar dues nits al Palau Sant Jordi a la seva última gira, el 2016.

Nits en exclusiva

Compactar els xous en uns quants escenaris escollits és una pràctica que ha avançat en paral·lel a l’eufòria del directe postpandèmica, amb exemples com els quatre estadis de Coldplay el 2023. Rosalía va obrir la seva gira ‘Motomami’ (2022) a Almeria i va actuar a deu ciutats d’Espanya, mentre que al ‘Lux tour’ es limita a Madrid i Barcelona, amb quatre xous cada una. Les terceres ciutats no ho tenen fàcil, tot i que tendeixin a armar-se (València amb el flamant Roig Arena). Bad Bunny trenca les costures aquest any amb els seus deu concerts al madrileny Metropolitano i dos més a l’Estadi (i dos més a la Península, a Lisboa). Però el que representa un salt a un altre nivell és la residència en exclusiva i, més encara, la que s’assenta en un recinte construït per a l’ocasió.

El de Shakira a la parcel·la d’Iberdrola Music, batejat com a Estadi Shakira i amb capacitat per a 50.000 persones, el dissenya el mateix equip arquitectònic que va aixecar el d’Adele, el danès Bjarke Ingels Group (BIG), i la promotora Live Nation el presenta com un espai amb «visibilitat total» i «acústica d’última generació». Una proposta que s’observa amb summe interès des del sector. Neo Sala la veu com «una prova de foc» i observa que «si surt bé, la idea de muntar el teu propi recinte s’anirà replicant i es començaran a buscar llocs on poder muntar estadis efímers».

Muntatges descomunals

Evitar el tràfec de la itinerància i el cost de muntar i desmuntar nit rere nit és atractiu per a la indústria, però es tracta de veure si aquest avantatge reverteix a poder oferir un xou distintiu respecte al que s’oferiria dins d’un ‘tour’. Veiem com any rere any les produccions es fan més i més complexes: passarel·les, pantalles gegants de leds, cossos de ball, estructures mòbils... «S’han convertit en pel·lícules de Hollywood i pretendre muntar-los cada dia en una ciutat diferent és cada vegada més complicat i car», estima Jordi Herreruela, CEO de Barcelona Events Musicals (Cruïlla, Porta Ferrada, El Molino), convençut que la tendència anirà a més i que pot tenir efectes positius en la qualitat i complexitat de l’espectacle.

Més encara si l’escenari ha sigut creat per a la música. Herreruela esmenta l’Sphere, de Las Vegas, recinte per a 20.000 persones, que ofereix una experiència immersiva en 4D i que va inaugurar U2 el 2023. També espais, igualment coberts, com el Co-op Live de Manchester (20.500 assistents) o La Défense Arena, de París (40.000). «Llocs que fan que la qualitat del concert augmenti», opina, i afegeix que aquest tipus d’espais no han de ser gegants. «L’important és que siguin llocs dissenyats per a la música, no per a l’esport».

Allà, cada ciutat ha de considerar «quin paper vol tenir en aquest circuit de residències de música que s’entreveu, i això passa per tenir infraestructures estratègiques per acollir aquest tipus de residències», apunta Herreruela. El nou Sant Jordi Club, dissenyat amb finalitats musicals, que s’enfilarà de 4.600 a 9.000 assistents i que hauria d’estar actiu el 2029, va en aquesta direcció. ¿Serà suficient? El futur Palau Blaugrana (15.000-20.000) encara tardarà i, tot i que contempli la música, estarà supeditat a l’agenda esportiva. «El món ha canviat des que van obrir el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic», diu Herreruela, partidari d’obrir un debat ciutadà sobre això. Neo Sala manté les seves reserves: l’Estadi «té l’avantatge que no està limitat per un club de futbol», observa. «No crec que a Barcelona anem malament».

Si no queda cap altre remei

Però l’auge de les residències admet altres punts de vista no exempts de discrepàncies, en particular entre l’afició. Perquè una cosa és viatjar a una altra ciutat perquè et ve de gust, i una altra haver de fer-ho perquè és l’única opció de veure-ho. «Viatjar pot ser emocionant, però si tu ho elegeixes, no perquè t’obliguin», observa Lorena Montón, periodista especialitzada en el fenomen fan, autora de llibres com ‘Mi diario de conciertos’ (2025).

Ella ho viu en persona: admiradora de Backstreet Boys de tota la vida, ha anat a veure’ls a llocs com Hawaii o Reykjavík, així com Las Vegas. «La residència a l’Sphere l’entenc: és un recinte únic i el que ofereixen allà no poden fer-ho en cap altre lloc. Però això de Harry Styles de canviar una gira per una residència no em sembla bé, perquè t’estan obligant a moure’t, amb les despeses que això representa», opina sobre això de les tandes exclusives de concerts que l’ex-One Direction escenificarà aquest estiu en estadis de Londres i Amsterdam. Tot i que afegeix: «El concert de BSB a l’Sphere no em va convèncer: hi havia tant estímul que no vaig connectar amb la música i no em va emocionar».

Notícies relacionades

Joana Marcús, escriptora: «Vaig decidir donar més valor als qui em recolzaven que als que es reien de mi»

BCN aprova crear l’Ateneu de la Cançó i li buscarà un espai

També Backstreet Boys farà residència a Europa, deu concerts a Düsseldorf al setembre, i cap allà anirà ella. «És una ciutat on té sentit fer-la, perquè ells van començar a Alemanya», fa notar. Però l’‘efecte esdeveniment’ atropella el vincle emotiu del fan genuí amb l’artista, cosa que té derivades no desitjades, com l’auge dels preus i que ocupin localitats curiosos i passavolants. «A Las Vegas vaig sentir un noi dir que havien cantat molts temes desconeguts, perquè ell només coneixia tres o quatre ‘hits’».

Sí, les residències aixequen objeccions en els molt fans, com il·lustra el missatge a les xarxes del club italià de Shakira (Shakira Shiver), en el qual, després de «vuit anys esperant la seva tornada», consideren que limitar les actuacions europees a Madrid no és «ni correcte ni respectuós». Però no sembla que estiguin aquí com un fenomen accidental: vols de baix cost, culte a l’esdeveniment, ‘FOMO’, viralitat de la música, interès industrial... Tot sembla conspirar al seu favor. «És més, crec quela idea de crear aquests espais és perquè es quedin i que cada artista pugui personalitzar-los”, aventura Jordi Herreruela. Mentre ho diu, Shakira ha afegit dues dates més i venut, després de només unes hores, la seva entrada número 450.000.