Brighton 64 penja el cartell ‘Es traspassa’

Brighton 64, grup símbol de l’imaginari mod tant a escala catalana com espanyola, es disposa a tancar la seva trajectòria, després de més de quatre dècades d’aventures (amb algunes interrupcions), deixant enrere una reguera de discos i cançons que van marcar una època, amb La casa de la bomba com a exponent més reconeixible. Una decisió que ha sigut "doblement difícil" atesa la "identificació personal" dels músics amb el projecte compartit, "absoluta des de temps immemorials", indica la banda en un comunicat de premsa.

És la segona vida del grup (a partir del 2011) la que ha resultat ser "més estable i gratificant", segueix la nota. "Però també ha provocat un cert desgast i, sobretot, la sensació d’haver arribat ja a uns objectius que mai hauríem imaginat el dia en què vam fundar el grup".

Els concerts de la seva última etapa figuren entre els "més apoteòsics" de la seva carrera. "I la solidesa i el respecte musical i personal a què hem arribat entre els cinc membres ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en forma", indiquen.

Format a la tardor de 1981 i dissolta en primera instància a l’estiu del 1989, Brighton 64 va ser el reflex barceloní del revival mod que el Regne Unit va viure al voltant de grups com The Jam. Eren els germans Ricky Gil (veu i sota) i Albert Gil (guitarra i veu), Jordi Fontich (teclats) i Tino Peralbo (bateria).

Inicis independents

Iniciats en segells independents (el maxisingle Barcelona blues el va llançar Flor y Nata el 1983; el minilp Haz el amor, Twins, dos anys després), van saltar a la multinacional EMI per gravar el maxi La casa de la bomba (1986) i l’elapé El problema es la edat (1987).

Un cicle que, apunta el grup en la seva nota, "va acabar de manera abrupta amb un estrany concert a la plaça de toros de Tomelloso (Ciudad Real)" punt final d’"una carrera plena de sobresalts, alegries i amargors". Els Gil van crear Brigatones i, més endavant, Matamala. Hi va haver diverses reunions de Brighton 64 entre els anys 1994 i 2006, i amb caràcter estable a partir de l’àlbum Esta vez va en serio (BCore, 2012), al qual seguirien quatre més.

Notícies relacionades

Angelina Jolie: "M’estimo el meu país, però no el reconec"

Iron Maiden i el xoc dels festivals de metal

I un altre que la banda està gravant en l’actualitat i que preveu publicar a la tardor, amb la seva formació dels últims anys: els germans Gil, Fontich, el bateria Eric Herrera i el baixista David Abadía. Coincidint amb l’edició del disc, Brighton 64 emprendrà una gira "per tots els racons del país" que conclourà a finals del 2026 amb concerts a la sala El Sol, de Madrid, i la barcelonina Apolo. Hi haurà també, anuncia el grup, un documental sobre la seva trajectòria i una banda sonora d’una pel·lícula de ficció el rodatge de la qual s’iniciarà aquesta tardor.

Una comiat "en gran", remarca la banda. "Cosa que significa tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet res sortir a la carretera i fer quilòmetres per reunir-nos amb la nostra gent". Brighton 64 ha sigut "una forma de vida", tant per al grup com per als seus seguidors, conclou el comunicat. "Per aquesta raó, no podem ser més feliços".