Fernando Colomo ironitza sobre l’art

Fernando Colomo, autor d’algunes de les pel·lícules més definitòries dels temps de la Transició espanyola –Tigres de papel, ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?–, ha trobat una nova forma d’expressió en un tipus de comèdies de finançament independent, protagonitzades per ell mateix, que recorden en certa manera l’esperit d’alguns films de Woody Allen. De fet, el personatge que interpreta a Las delicias del jardín és una mica allenià, un Allen madrileny que utilitza un estil semblant de realització i escriptura de diàlegs, personatges, trames, gags i fins i tot músiques.

Las delicias del jardín no s’acarnissa amb teles com El jardí de les delícies del Bosch, malgrat el seu títol, però sí que posa en solfa, amb gràcia, el món de l’art. Colomo és un pintor abstracte en crisi personal, i sobretot econòmica –viu al garatge d’un amic, això sí, amb totes les comoditats–, que es presenta a un concurs de reinterpretació del quadre del Bosch. Les galeries d’art, els crítics, marxants i instagramers reben de valent. La frescor de la pel·lícula sorgeix del seu estil visual –rodada amb mòbils– i de la sensació de permanent improvisació entre Colomo i el seu fill, Pablo Colomo, que interpreta el fill en la ficció i és coautor del guió.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris