Terror al geriàtric

Un dels reclams publicitaris d’aquest thriller psicològic, adornat amb espasmes de terror i ambientat en un geriàtric a Nova Zelanda, és que Stephen King la considera una de les millors pel·lícules que ha vist l’últim any. Li pot agradar perquè té tocs que recorden Misery i altres relats d’atmosfera claustrofòbica, de King i d’altres autors del gènere.

No deixa de ser un duel entre dos personatges antitètics. Geoffrey Rush encarna un jutge poc amable que en la primera seqüència de la pel·lícula, durant el judici a un assetjador sexual, pateix un vessament cerebral. Tenint en compte les seves exigües prestacions econòmiques, que mai s’expliquen, acaba en una residència de gent gran tot el patètica que es pot esperar en un film d’aquestes característiques.

Allà, entre residents de diferent condició, coneix algú que es comunica a través del cap de nina que porta a la mà. La nina es diu Jenny Penn i l’individu és perfecte perquè John Lithgow, molt bon actor, però que tendeix a l’histrionisme, realitzi el seu pervers xou particular com ja ho va fer a En nombre de Caín, de Brian De Palma. El film és aquest enfrontament, una reguera d’humiliacions per part de Lithgow i la intel·ligència de Rush per, malgrat les seves carències físiques, sortir triomfador del duel desigual.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Cervantes abans del ‘Quixot’

‘La ley de Jenny Penn’

James Aschcroft (Estrena: 12/09/2025)