Cervantes abans del ‘Quixot’

No deixa de ser curiosa la inclinació d’Alejandro Amenábar pels personatges històrics, després d’haver sorprès en els seus inicis amb una habilidosa lectura dels codis del cine de terror i el fantàstic a Tesis, Abre los ojos i Los otros. El gran èxit de Mar adentro va fer que contemplés altres horitzons lícits, però amb l’excepció de films aïllats com Regresión no ha tornat al gènere del qual va sorgir i ha preferit llançar les seves xarxes cinematogràfics sobre personatges com Miguel de Unamuno –a Mientras dure la guerra– i ara Miguel de Cervantes.

El cautivo no és un biopic, sinó una fantasia (provocadora, fins i tot polèmica si es vol) ambientada a la presó d’Alger on arriba el jove Cervantes després d’haver sigut capturat pels corsaris àrabs. Apropiant-se de la idea de Les mil i una nits, el protagonista salva la vida explicant històries als seus companys que es converteixen també en fascinants relats per al paixà d’Alger. Amenábar explica la relació amorosa entre tots dos, les tensions entre els reclusos –soldats, arxivers, frares, inquisidors–, i perd de vista allò que dona força a la pel·lícula en la seva primera meitat: el conte, el relat, la invenció, com a motor de totes les coses, amb elements que estan relacionats amb les posteriors aventures del quixotesc cavaller de ficció.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Terror al geriàtric

‘El cautivo’

Alejandro Amenábar (Estrena: 12/09/2025)